«És una emergència nacional. Any rere any, els graus de Filologia Catalana perden alumnat sense que universitats i administracions hi posen remei. El desprestigi de les humanitats, la manera d’impartir llengua als instituts i la sensació que només s’hi pot treballar com a docent desincentiven uns estudis que, tanmateix, són sinònim de feina segura. Els directors de departament fan teràpia de grup a EL TEMPS».

En aquest article de Víctor Maceda, publicat al núm 1771 del setmanari El Temps (21 de maig de 2018), els directors de departament de les nou facultats que imparteixen Filologia Catalana als diversos territoris del domini lingüístic analitzen el perquè de la situació actual. 

Eulàlia Bonet participa en el debat com a directora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Podeu llegir l’article complet aquí

Aquí us deixem alguns apunts de l’article:

Els vuit centres que imparteixen els estudis de forma presencial estan en condicions d’absorbir anualment, segons la facultat, entre 50 i 80 alumnes de primer. En conjunt podrien captar-ne uns 700, però ara no apleguen a 200, cosa que compromet, i de quina manera, el futur de la llengua.

“Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”, va escriure Salvador Espriu i va musicar Raimon. Sense estudiosos de l’idioma, qui se’n farà càrrec, de la seua salut? Qui n’impartirà els coneixements escaients, als instituts? Qui tindrà cura de l’edició dels llibres? Qui vetlarà per l’ús correcte a les institucions públiques i els mitjans de comunicació? La majoria de responsables dels diversos departaments de Filologia Catalana no dubten a parlar d’“emergència nacional”.

A banda de la faceta estrictament docent, Filologia obre les portes als mitjans de comunicació que fan servir el català, tant en tasques de correcció com en les d’elaboració de continguts. Els experts en llengua són molt sol·licitats per les editorials, que els requereixen com a correctors, traductors, editors i redactors de materials didàctics i de consulta. Als ajuntaments i les conselleries —en especial al País Valencià, a causa del canvi polític experimentat el 2015— la figura del tècnic lingüístic també és clau a l’hora de promocionar i dinamitzar les actuacions en aquest camp.

L’Observatori d’Inserció Professional i Assessorament Laboral (OPAL) de la UV preveu un 100% d’ocupabilitat al llarg dels pròxims 15 anys. “Les borses de professor de català són completament buides, igual com passa a Catalunya i Balears”, assenyala [Emili ] Casanova, convençut de les potencialitats que té “la vuitena llengua del món amb més penetració a internet”, parlada per 9 milions de persones. “Més de 7.000 estudiants fan classes de català a 150 universitats del planeta”, remata.

“Falta informació sobre allò que estudiem i sobre les eixides laborals que té”.