Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després, edició a cura de Montserrat Bacardí, Francesc Foguet i Àlex Martín, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, 2016. Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 12.

El llibre

Home de lletres, treballador infatigable, Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 – París, 1966) va ser escriptor, periodista, crític, traductor, historiador, llibreter, impressor, activista polític. Crític reputat en la preguerra, en els anys difícils de la postguerra va convertir-se en una figura clau de la represa literària i va exercir d’home pont entre l’exili i l’interior.

La seva activitat polifacètica ha tornat a sortir a llum en els darrers anys gràcies a la recuperació de la seva obra. Se n’han editat novel·les i traduccions inèdites, reculls d’articles i una part del seu ingent epistolari. La cessió del valuós fons personal de l’escriptor a la Biblioteca d’Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona, el 2013, ha permès posar a l’abast dels especialistes –convenientment catalogat– l’arxiu que conservava la família.

A fi de dinamitzar aquest fons, des de la UAB es va convocar, amb caràcter triennal, un seminari dedicat a Rafael Tasis com a punt de trobada d’investigadors literaris d’arreu dels Països Catalans. Amb un doble objectiu, si més no: d’una banda, aprofundir en l’obra d’aquest escriptor i els seus coetanis i, de l’altra, abordar els eixos d’interès de la seva fecunda trajectòria intel·lectual. Conseqüentment, la primera edició del Seminari Rafael Tasis, que duia per títol «Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després», es va proposar d’oferir una visió globalitzadora de les diverses facetes creatives de l’escriptor barceloní que rellegís, actualitzés i valorés la vigència de la seva obra.

Organitzat pel Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània i el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània, tots dos de la UAB, el I Seminari també va comptar amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la UAB, la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC) i el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de Salamanca. El llibre Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després en recull, reelaborades, les intervencions.

L’autor

Rafael Tasis i Marca va desplegar una intensa i prolífica activitat literària com a periodista, crític, novel·lista, dramaturg i historiador. Dirigent d’Acció Catalana Republicana, es va implicar en l’administració de la Generalitat de Catalunya durant la guerra i en la política oficial del primer exili. Va escriure per a les publicacions de preguerra de més prestigi i es va donar a conèixer com a novel·lista amb Vint anys (1931).

De retorn de l’exili el 1948, mentre treballava de llibreter i d’impressor, va col·laborar de manera assídua en les revistes de la diàspora i en múltiples iniciatives de la resistència antifranquista. També va actuar sol·lícitament en diversos fronts literaris. Va publicar les novel·les Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962), i, en qualitat de pioner del gènere policíac, La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lel (1960).

La seva novel·lística té la ciutat de Barcelona, europea i cosmopolita, com a font d’inspiració de temes i personatges i com a simfonia urbana de fons. Home polifacètic, va sobresortir, a més, en el teatre, la divulgació històrica, la traducció, la història i la crítica de la literatura i la història del periodisme. Dotat d’una ja mítica capacitat de treball, va concebre la literatura com un acte de servei al catalanisme polític i cultural.

Actualment, el seu fons personal es troba dipositat a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB (http://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/tasis/).

Els curadors

Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i llicenciada en Filologia Catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme diverses tasques editorials. Des de 1998, és coordinadora de Quaderns. Revista de Traducció. Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció, i els llibres Alfons Costafreda. La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia (1998), Anna Murià. El vici d’escriure (2004), El Quixot en català (2006), Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras (2009), La traducció catalana sota el franquisme (2012) i Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora (2016). Amb Pilar Godayol, ha publicat també Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005) (coord.) (2010), Diccionari de la traducció catalana (dir.) (2011, premi Crítica Serra d’Or 2012) i Les traductores i la tradició (2013).

Francesc Foguet i Boreu, doctor en Filologia Catalana, és professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en l’estudi del teatre modern i contemporani. Ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) (1999), Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, premi Crítica Serra d’Or 2006). En el gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, premi Crítica Serra d’Or 2004), i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). Recentment, ha publicat El teatro catalán del exilio republicano de 1939 (2016) i, amb Sharon Feldman, Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme (2016).

Àlex Martín Escribà, doctor en Filologia Romànica, és professor de llengua i literatura catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre a la Facultat de Filologia de la Universitat de Salamanca. S’ha especialitzat en l’estudi del gènere negre i policíac en llengua catalana i castellana. Ha dut a terme diverses tasques editorials i actualment és director de la col·lecció “crims.cat” de l’editorial Alrevés. L’any 2004 va guanyar el premi de periodisme “Crida als escriptors joves” convocat per la revista Serra d’Or amb l’article “Jaume Fuster: una vida en negre”. Ha publicat diversos articles, antologies i llibres sobre la matèria: Catalana i criminal. La novel·la detectivesca del segle xx (2005, amb Adolf Piquer), La cua de palla: retrat en groc i negre (2015, amb Jordi Canal), i recentment, Continuará… Sagas literarias en la género negro y policíaco español (en premsa).

Montserrat Bacardí i Francesc Foguet han tingut cura de l’edició, en aquests darrers anys, de diverses obres de Rafael Tasis: Diari íntim. Escrits autobiogràfics (2011); Les raons de l’exili (2012); Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis (2012), de Pere Calders; Estrictament confidencial. Epistolari de Josep Tarradellas i Rafael Tasis (2014); El revulsiu del catalanisme (2015); A reculons (2015); Muntaner 4 (2015); Lectures de postguerra (2016) i Diari (1922) (2017). Per la seva banda, Àlex Martín ha publicat Rafael Tasis, novel·lista policíac (2015), un assaig que recull la recepció i la terminologia del gènere a les lletres catalanes, i també l’anàlisi de l’obra policíaca de l’escriptor.

Enllaços relacionats

I Seminari Rafael Tasis
Fons Rafael Tasis
Nova actualitat de Rafael Tasis
Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura