Francesc Foguet i Boreu

Professor titular de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Foguet i Boreu (Linyola, Pla d’Urgell, 1971) és doctor en Filologia Catalana per aquesta universitat, diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l’Institut del Teatre i en El Segle XX a Debat per la Universitat de Barcelona, i màster universitari en Història de Catalunya per la UAB.

Presentació

Professor titular de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Foguet i Boreu (Linyola, Pla d’Urgell, 1971) és doctor en Filologia Catalana per aquesta universitat, diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l’Institut del Teatre i en El Segle XX a Debat per la Universitat de Barcelona, i màster universitari en Història de Catalunya per la UAB.

Especialista en teatre català modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) [1999], Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, Premi Crítica de “Serra d’Or” de Recerca en Humanitats 2006). Sobre aquest mateix tema, va comissariar l’exposició Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939), produïda pel Memorial Democràtic el 2008, i en va editar i coordinar el catàleg corresponent. En relació amb el mateix període, ha tingut cura també de les antologies Teatre de guerra i revolució de Joan Oliver (1999), Teatre de guerra i revolució (1936-1939). Antologia de peces curtes (2005), i La revolució cívica. Articles de “La Publicitat” (1937-1939), de Domènec Guansé (2008).

Darrerament, ha publicat El teatro catalán en el exilio republicano de 1939 (2016), Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) (2018), i, amb Sharon G. Feldman, Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme (2016).

En l’àmbit del gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, Premi Crítica de “Serra d’Or” de Biografia 2004); El gran Borràs. Retrat d’un actor, amb Isabel Graña (2007), i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). Ha tingut cura de l’edició de la peça teatral Vendaval, d’Odó Hurtado (2014), de l’epistolari Estrictament confidencial, de Josep Tarradellas i Rafael Tasis (2014) i, amb Manuel Aznar Soler, del Epistolario, de Margarita Xirgu (2018), entre d’altres. Així mateix, ha estat co-curador de diverses obres de Juli Vallmitjana, Rafael Tasis, Domènec Guansé i Maria Àngels Anglada, i també de volums d’actes i miscel·lanis. També ha tingut cura del pròleg i l’edició de Diaris (1969-1972) de Ricard Salvat (2017).

Ha estat coordinador i coautor del manual universitari La representació teatral (2003) i coautor, amb Núria Santamaria, de La literatura dramàtica (2009). Amb Margarida Casacuberta, Enric Gallén i Miquel M. Gibert, ha tingut cura de l’edició d’El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Del Modernisme a la Guerra Civil (2011). Codirigeix, amb Miquel M. Gibert, des del volum 7 (21 de l’Obra Completa), l’edició crítica del Teatre de Josep Maria de Sagarra que publica Edicions 3i4.

Del 2004 al 2010, va coordinar, amb Mireia Sopena, el projecte Argumenta, una col·lecció d’assaig editada per El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú.

Ha format part del consell de redacció d’El Pou de Lletres i El Contemporani, i ha escrit diversos articles sobre història del teatre català a Serra d’Or, Revista de Catalunya, Els Marges, L’Avenç, Assaig de Teatre, Catalan Review, Pausa, Estudis Romànics, Llengua & Literatura, Franquisme & Transició, L’Espill, entre d’altres.

Com a crític teatral, ha col·laborat en el suplement de “Cultura” de l’Avui (1999-2003), la revista Assaig de Teatre (2004-2009), el “Quadern” del diari El País (2007-2017) i el setmanari El Temps (2015-2020).

Actualment, dirigeix el Centre de Recerca en Arts Escèniques de la UAB (2022-2025) i pertany al Grup de Recerca en Arts Escèniques i Musicals de les Societats Contemporànies (GRAEMUSC, 2022). És membre de les comissions Científica i Executiva del Projecte de Recerca en Arts Escèniques Catalanes, impulsat per l’Institut del Teatre de Barcelona.

Ha estat coordinador del Grup de Recerca en Arts Escèniques, grup emergent reconegut i finançat per l’AGAUR (2009 SGR 1034), de la UAB (2009-2013). Va ser membre del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC-UAB, 1995-2009 i 2013-2016), el Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID, 2009-2017), el Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID-UAB, 2017-2022), el Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI-UB, 2017-2022) i el Grup de Recerca Consolidat del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (GREC-CEHI, 2017-2020).

Ha estat coordinador del Màster Universitari en Estudis Teatrals (UAB, ITB, UPF i UPC) durant els anys 2008-2011 i 2013-2020; de la titulació de Filologia Catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB (2005-2008 i 2011-2013), i de la Unitat de Lletres del Departament de Filologia de la UAB (2011-2017).

És membre del consell editor dels Diaris de Ricard Salvat (Edicions de la Universitat de Barcelona); del comitè editorial de la col·lecció “Patrimoni Literari” (Servei de Publicacions de la URV); del comitè editorial de la col·lecció “Primera Lliçó” (Càtedra Màrius Torres de la UdL); i també del comitè assessor de Llengua & Literatura (SCLL-IEC), Talía. Revista de Estudios Teatrales (Universidad Complutense de Madrid) i Miscel·lània del CERE, i del comitè científic de Mascançà.

Contacte

Adreça
Universitat Autònoma de Barcelona
Campus de la UAB – Edifici B
Facultat de Filosofia i Lletres
Departament de Filologia Catalana
Carrer de la Fortuna, s/n
08193 Bellaterra, Catalunya

Telèfon
+34 93 586 80 71

Correu electrònic:
francesc.foguet@uab.cat

Publicacions

Llibres

El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939)

Barcelona, Institut del Teatre / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999 (Biblioteca Serra d’Or, 227), 220 p. [ISBN: 84-8415-106-9.]

Margarida Xirgu. Una vocació indomable

Barcelona, Pòrtic, 2002 (Dones del XX, 3), 158 p. [ISBN: 84-7306-792-4.]

Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña (1936-1939)

Madrid, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 2002 (Cuadernos Libertarios, 8), 115 p. [ISBN: 84-86864-51-8.]

Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria

Barcelona, Pòrtic, 2003 (Dones del XX, 11), 304 p. Premi Crítica «Serra d’Or» de Biografia 2004. [ISBN: 84-7306-848-3.]

Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939

Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 103), 456 p. [Obra publicada amb un ajut de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura.] Premi Crítica «Serra d’Or» 2006 de Recerca (Humanitats). [ISBN: 84-8415-723-7.]

L’alternativa unitària. L’Assemblea Democràtica de Vilanova i la Geltrú (1976-1977)

XIII Premi Eugeni Molero d’Investigació comarcal 2004, Vilanova i la Geltrú, Consell Comarcal del Garraf, 2006 (L’Arç, 10), 108 p. [Dipòsit legal: B-23456-006]

El gran Borràs. Retrat d’un actor

coautoria amb Isabel Graña, Badalona, Museu de Badalona, 2007 (Biografies Badalonines, 2), 265 p. [ISBN: 978-84-88758-36-1]

La literatura dramàtica

coautoria amb Núria Santamaria, Barcelona, Editorial UOC, 2009 (Vull Saber, 111), 77 p. [ISBN: 978-84-9788-046-6]

Margarida Xirgu, cartografia d’un mite

Badalona, Museu de Badalona, 2010 (Biografies Badalonines, 3), 401 p. [ISBN: 978-84-88758-49-1] [Inclou la traducció al castellà.]

El teatro catalán en el exilio republicano de 1939

Sevilla, Renacimiento, 2016 (Biblioteca del Exilio, Anejos, 23), 2
09 p. [ISBN: 978-84-16685-64-6]

Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme

coautoria amb Sharon Feldman, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 212), 272 p. [ISBN: 978-84-9883-879-4]

Maria Aurèlia a Capmany, escriptora compromesa (1963-1977)

Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018 (Textos i Estudis de Cultura Catalana, 222), 128 p. [ISBN: 978-84-9883-982-1]

Edicions
  1. Teatre de guerra i revolució de Joan Oliver, Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, 1999. Amb motiu del centenari del naixement de Joan Oliver. 61 p. [ISBN: 84-393-4980-7.]
  2. Teatre de guerra i revolució (1936-1939). Antologia de peces curtes, pròleg i edició de Francesc Foguet i Boreu, Tarragona, Arola, 2005 (Biblioteca Catalana, 23), 324 p. [ISBN: 84-96366-48-0.]
  3. Teatre, de Juli Vallmitjana, 2 volums, edició a cura de Francesc Foguet i Albert Mestres, Barcelona, Edicions de 1984, 2006 (Els Maleïts, 25-26). Amb un ajut de la Institució de les Lletres Catalanes 2004. 574 i 590 p. [ISBN: vol. 1: 84-96061-58-2 i vol. 2: 84-96061-59-0.]
  4. Una tradició dolenta, maleïda o ignorada? I Jornades sobre el repertori teatral català, a cura de Jaume Aulet, Francesc Foguet i Núria Santamaria, Lleida: Punctum & GELCC, 2006, 196 p. [ISBN: 84-934802-3-1.]
  5. L’escena del futur. Memòria de les arts escèniques als Països Catalans, 1975-2005, coordinació de Francesc Foguet i Pep Martorell, Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, 2006 (Argumenta, 6), 237 p. [ISBN: 84-96349-29-2.]
  6. Dramatúrgia al País de les Meravelles? I Simposi sobre el teatre infantil i juvenil, a cura de Francesc Foguet i Núria Santamaria, Lleida, Punctum & GELCC, 2007, 180 p. [ISBN: 978-84-936094-3-6]
  7. La revolució cívica. Articles de «La Publicitat» (1937-1939), de Domènec Guansé, edició i presentació, Valls, Cossetània, 2007 (Memòria del XX, 13),  480 p. [ISBN: 978-84-9791-348-5]
  8. Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939), coordinació i edició a cura de Francesc Foguet i Boreu, Lleida, Punctum & Generalitat de Catalunya, 2008. Catàleg de l’exposició homònima. 202 p. [ISBN: 978-84-936094-2-9]
  9. Teatre, passions i (altres) insolències. Lectures sobre la dramatúrgia de Manuel Molins, edició a cura de Francesc Foguet i Biel Sansano, València, Universitat de València, 2008 (Teatro Siglo XXI, Serie Crítica, 16), 466 p. [ISBN: 978-84-370-7139-8]
  10. Incitació a la lectura. Articles de crítica literària, de Maria Àngels Anglada, a cura d’Eusebi Ayensa i Francesc Foguet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008 (Biblioteca Serra d’Or, 405), 320 p. [ISBN: 978-84-9883-056-9]
  11. Compromís de poeta. Articles d’opinió de Maria Àngels Anglada, edició a cura d’Eusebi Ayensa i Francesc Foguet, Vic, Eumo, 2009 (Capsa de Pandora, 11), 318 pàgines [ISBN: 978-84-9766-319-9]
  12. Teatre i educació. Quan les carabasses es tornen carrosses… II Simposi sobre el teatre infantil i juvenil, a cura de Francesc Foguet i Núria Santamaria, Lleida, Punctum & GELCC, 2009, 156 p. [ISBN: 978-84-937371-1-5]
  13. La dèria nova, de Juli Vallmitjana, edició a cura de Francesc Foguet i Albert Mestres, Barcelona, Edicions de 1984, 2009 (Teatre, 4), 219 p. [ISBN: 978-84-92440-34-4]
  14. La revolució teatral dels setanta II Jornades sobre el repertori teatral català, a cura de Francesc Foguet i Núria Santamaria, Lleida, Punctum & GELCC, 2010, 241 p. [ISBN: 978-84-937371-5-3]
  15. Més enllà del deure, d’Andreu Roig i Fontirroig, dins: Anuari Teatral 2008, Palma, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010, p. 427-472. [Dipòsit legal: B. 39.352-2010]
  16. El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Del Modernisme a la Guerra Civil, estudi introductori i edició a cura de Margarida Casacuberta, Francesc Foguet, Enric Gallén i Miquel M. Gibert, Barcelona, Institut del Teatre, 2011 (Escrits Teòrics, 15), 624 pàgines. [ISBN: 84-7794-947-6 (obra completa) i 978-84-9803-442-4 (vol. 2)]
  17. Si l’emperador va nu! III Simposi sobre el teatre infantil i juvenil, edició a cura de Jordi Auseller, Francesc Foguet i Núria Santamaria, Vic, Eumo, 2011, 166 p. [ISBN: 978-84-9766-414-1]
  18. L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: entre el mite i la realitat, edició a cura de Francesc Foguet, Núria Santamaria i Mercè Saumell, Lleida, Punctum & GRAE, 2011, 223 p. [ISBN: 978-84-939252-1-5]
  19. Diari íntim. Escrits autobiogràfics, de Rafael Tasis, edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Barcelona, A Contra Vent, 2011 (Abans d’Ara, 21), 428 pàgines. [ISBN: 978-84-939722-0-2]
  20. Les raons de l’exili, de Rafael Tasis, edició i pròleg a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Valls, Cossetània, 2012 (Memòria del Segle XX, 19), 302 pàgines [ISBN: 978-84-15456-43-8]
  21. La llengua i la literatura catalanes a les aules del segle xxi, edició a cura de Daniel Casals i Francesc Foguet, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans / Universitat Autònoma de Barcelona, 2012 (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 6), 199 p. [ISBN: 978-84-9965-124-8 i 978-84-939674-2-0].
  22. Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis, de Pere Calders, edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Barcelona, A Contra Vent, 2012 (Abans d’Ara, 27), 230 p. [ISBN: 978-84-15720-03-4]
  23. El Pla d’Urgell: memòria i paisatge, edició, tria i pòrtic de Josep Camps i Francesc Foguet, Juneda, Editorial Fonoll, 2013 (Lo Plançó, 12), 212 p. [978-84-941119-2-1]
  24. Defensa de la terra, de Maria Àngels Anglada, edició a cura d’Eusebi Ayensa i Francesc Foguet Girona, Diputació de Girona, 2013 (Col·lecció Josep Pla, 30), 356 p. [ISBN: 978-84-15808-02-2.]
  25. (amb Manuel Molins i Núria Santamaria) (cur.), Dossier: El teatre europeu contemporani, Estudis Escènics, núm. 39-40 (2013), p. 57-296.
  26. Catalunya a l’exili, de Domènec Guansé, edició a cura de Montserrat Corretger i Francesc Foguet, Valls, Cossetània, 2013 (Memòria del Segle XX, 25), 423 p.  [ISBN: 978-84-9034-212-1]
  27. Vendaval, d’Odó Hurtado, pòrtic i edició, Lleida, Punctum, 2014, 92 p. [ISBN: 978-84-941987-5-5]
  28. Els meus contemporanis, de Maria Àngels Anglada, edició a cura d’Eusebi Ayensa i Francesc Foguet, Girona, Diputació de Girona, 2014 (Col·lecció Josep Pla, 32), 340 p. [ISBN: 978-84-15808-11-4]
  29. Estrictament confidencial. Epistolari de Josep Tarradellas i Rafael Tasis, pròleg i edició a cura de Francesc Foguet i Boreu, Barcelona, Viena, 2014 (La Memòria dels Dies, 5), 304 p. [ISBN: 978-84-8330-816-5]
  30. Raons de futur, edició a cura de Daniel Casals i Francesc Foguet, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans / Universitat Autònoma de Barcelona, 2015 (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 9), 226 p. [ISBN: 978-84-9965-274-0 (IEC) ; 978-84-944171-0-8 (UAB)]
  31. Retrats de l’exili, de Domènec Guansé, edició a cura de Montserrat Corretger i Francesc Foguet, Mataró, Adesiara, 2015 (De Cor a Pensa, 8), 400 p. [ISBN: 978-84-92405-94-7]
  32. El revulsiu del catalanisme, de Rafael Tasis, edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Valls, Cossetània, 2015 (Memòria del Segle XX, 27), 256 p. [ISBN: 978-84-9034-341-8]
  33. A reculons, de Rafael Tasis, edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Valls, Cossetània, 2015 (Biblioteca de Tots Colors, 9), 136 p. [ISBN: 978-84-9034-374-6]
  34. Muntaner, 4, de Rafael Tasis, edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Muro, Ensiola, 2015 (Narrativa, 28), 230 p. [ISBN: 978-84-942075-7-0]
  35. Lectures de postguerra, edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016 (Biblioteca Serra d’Or, 491), 374 p. [ISBN: 978-84-9883-841-1]
  36. Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després, edició a cura de Montserrat Bacardí, Francesc Foguet i Àlex Martín, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, 2016 (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 12), 214 p. [ISBN: 978-84-9965-338-9]
  37. Diaris (1969-1972), de Ricard Salvat, edició a cura de Francesc Foguet i Boreu, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2017, 462 p. [ISBN: 978-84-475-4032-7, Dipòsit legal: B. 1.066-2017]
  38. Lletres de batalla, edició a cura d’Anton Carbonell, Francesc Foguet i Joan Martori, Barcelona, Biblioteca del Núvol, 2017. [ISBN: 9788494494871.] E-book.
  39. Diari (1922), edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017 (Biblioteca Serra d’Or, 497), 136 p. [ISBN: 978-84-98883-921-0]
  40. De viva veu. Entrevistes i declaracions públiques, edició a cura d’Eusebi Ayensa i Francesc Foguet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017 (Biblioteca Serra d’Or, 498), 311 p. [ISBN: 978-84-9883-935-7]
  41. Ombres entre tenebres, edició i introducció a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Martorell, Adesiara, 2017 (De Cor a Pensa, 13). 290 p. [ISBN: 978-84-16948-11-6]
  42. Vigència de Manuel de Pedrolo, edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018 (Biblioteca Milà i Fontanals, 65), 202 p. [ISBN: 978-84-9191-020-6]
  43. Constel·lació tasiana: contextos i relacions, edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, 2018 (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 16), 220 p. [ISBN: 978-84-9965-429-4]
  44. Afer d’estat. La llengua i la literatura catalanes a la secundària i a la universitat, edició a cura de Daniel Casals i Francesc Foguet, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, 2018 (Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 15), 219 p. [ISBN (IEC): 978-84-9965 425-6] [ISBN (UAB): 978-84-948252-3-1]
  45. Teatre, vol. 7, de Josep Maria de Sagarra, edició crítica a cura de Francesc Foguet i Miquel M. Gibert, València, Edicions 3i4, 2018 (Obra Completa, 21). 481 p. [ISBN (O. C.): 978-84-7502-429-7] [ISBN volum 21 978-84-17469-06-1]
  46. Teatre català avui 2000-2017, edició a cura d’Àlex Broch, Joan Cornudella i Francesc Foguet, Juneda, Fonoll, 2018 (Quaderns de Bellaguarda, 3). 256 p. [ISBN: 978-84-948976-0-3]
  47. Epistolario, de Margarita Xirgu, edició a cura de Manuel Aznar Soler i Francesc Foguet i Boreu, Sevilla, Renacimiento, 2018 (Biblioteca del Exilio, 34). 554 p. [ISBN: 978-84-17550-53-0]
  48. L’exili perdurable. Epistolari selecte, de Domènec Guansé, edició a cura de Montserrat Corretger i Francesc Foguet, Catarroja/Barcelona, Afers, 2019 (Personatges, 12). 330 p. [ISBN: 978-84-16260-64-5]
  49. Tres textos [Guifre, L’hostal de l’amor i Don Joan], de Ferran Soldevila, edició a cura de Francesc Foguet i Enric Pujol, Barcelona, Institut del Teatre, 2019. Repertori Teatral Català, 7. [ISBN: 978-84-9803-943-6] http://hdl.handle.net/20.500.11904/1054
  50. La magnitud de l’esforç. Epistolari de la represa, d’Odó Hurtado i Rafael Tasis, edició a cura de Montserrat Corretger i Francesc Foguet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2019. Textos i Estudis de Cultura Catalana, 234. 204 p. [ISBN: 978-84-9191-074-9]
  51. En primera persona. Entrevistes i declaracions públiques, de Margarida Xirgu, edició a cura d’Aïda Ayats i Francesc Foguet, Barcelona, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 2020. 474 p. [ISBN: 978-84-18199-02-8]
  52. L’humor constructiu. Vindicació de La Colla de Sabadell: Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, edició a cura de Francesc Foguet i Olívia Gassol, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2020. Biblioteca Serra d’Or, 513. 224 p. [ISBN: 978-84-9191-111-1]
  53. Rellegir Maria Àngels Anglada, edició a cura d’Eusebi Ayensa i Francesc Foguet, Figueres, Edicions Cal·lígraf, 2020. 356 p. [ISBN: 978-84-122123-1-0]
  54. Teresa Pàmies, política, memòria i literatura, a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia Montserrat, 2020. Biblioteca Milà i Fontanals, 68. 264 p.  [ISBN: 978-84-9191-144-9]
  55. La dramatúrgia catalana al segle XXI, balanç crític, edició a cura d’Aïda Ayats i Francesc Foguet, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, 2021. Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 19. 146 p. [ISBN: 978-84-9965-592-5]
  56. Tres textos de Ferran Soldevila, edició a cura de Francesc Foguet i Enric Pujol, Barcelona, Institut del Teatre, 2021. Repertori Teatral Català. 322 p. [ISBN: 978-84-9803-943-6] [edició en paper]
  57. En defensa de la democràcia i la llibertat, de Domènec de Bellmunt, edició a cura de Josep Camps i Francesc Foguet, Juneda: Fonoll, 2021. Lo Plançó, 22. 214 p. [ISBN: 978-84-124015-3-0]
  58. Jordi Teixidor i el teatre català contemporani, edició a cura de Ramon Aran i Francesc Foguet, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i Institut del Teatre, 2021. Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 21. 145 p. [ISBN: 978-84-9965-604-5 ] [ISBN: 978-84-9803-990-0]
  59. Teatre complet, de Ferran Soldevila, edició a cura de Francesc Foguet i Enric Pujol, Tarragona, Arola, 2021. Textos A Part (Teatre Reunit), 31. 426 p. [ISBN: 978-84-124597-5-3]
  60. Ferran Soldevila, entre la història i la literatura, edició a cura de Francesc Foguet i Enric Pujol, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022. Biblioteca Milà i Fontanals, 69. 196 p. [ISBN: 978-84-9191-204-0]
  61. Història, memòria i teatre a les Illes Balears. Perspectives del segle XXI, edició a cura de Francesc Foguet i Boreu i Joan Tomàs Martínez Grimalt, Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2022, p. 115-140. [ISBN: 978-84-18758-75-1]
Capítols de llibres
  1. «‘Batalla de monjos’. Notes sobre la polèmica entorn de Rei i monjo d’Àngel Guimerà i El rei monjo de Frederic Soler», dins: Actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle XIX (El Segle Romàntic), edició a cura de Josep M. Domingo i Miquel M. Gibert, Tarragona, Diputació de Tarragona, 2000, p. 133-154.
  2. «La recepció del teatre de Leonid Andreiev a l’escena catalana (1924-1936)», dins: Actes del Dotzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de París IV-Sorbonne, 4-10 de setembre de 2000, vol. 1, a cura de Marie-Claire Zimmermann i Anne Charlon, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003, p. 295-311.
  3. «La fam, de Joan Oliver», dins: Lectures de batxillerat 2003-2005, Barcelona, Proa, 2003, p. 225-259.
  4. «Capítol I. La representació teatral: del text a l’escena. L’espai i el temps», «Capítol II. Els creadors de la representació teatral: l’actor, el director, l’espectador», «Capítol III. Dels orígens del teatre a la commedia dell’arte», «Capítol IV. Del teatre elisabetià al drama romàntic». «Capítol V. Del naturalisme al teatre èpic», dins: La representació teatral, Barcelona, Editorial UOC, 2003 (Humanitats, 77), p. 21-258. Els dos primers amb Joaquim Noguero i Ribas. [ISBN: 84-9788-016-1.]
  5. (amb Isabel Graña) «Joaquim Molas», dins: Pensar la contemporaneïtat. Divuit converses sobre la història, d’Agustí Colomines i Vicent Olmos (editors), Catarroja / Barcelona / Palma, Afers, 2005, p. 317-326.
  6. «La dramatúrgia catalana: reserva integral zoològica», dins: La dramatúrgia als Països Catalans. Barcelona, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2005, p. 31-39.
  7. «La dramatúrgia ‘excèntrica’ de Manuel Molins», dins: I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la Transició a l’actualitat, Barcelona, Institut del Teatre, 2006, p. 235-272.
  8. [diverses entrades] Catalunya durant el franquisme. Diccionari, dirigit per Carme Molinero i altres, Barcelona, CEFID / Eumo, 2006.
  9. «Ball robat, de Joan Oliver», dins: Lectures de batxillerat 2005-2007, Barcelona, Proa, 2006, p. 259-298.
  10. «D’Olors a Salamandra. Quatre nòtules i una cua», dins: El teatre de Josep M. Benet i Jornet (‘L’habitació del nen’ i altres), coord. Christian Camps, Péronnas, Les Éditions de la Tour Gile, 2006, p. 39-52.
  11. «Domènec Guansé: “Fer que la revolució sigui, com ho volia ésser el catalanisme, una cultura” (1936-1939)», dins: La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània, a cura de Ramon Panyella, Lleida, Punctum & GELCC, 2007, p. 493-503.
  12. «Abécédaire de l’univers parallèle. À propos de L’habitació del nen», dins: Autour de l’oeuvre du J. M. Benet i Jornet. “La chambre de l’enfant”. Quatre études et un entretien, edició a cura de Montserrat Prudon, París, Éditions de l’Amandier, 2007, p. 67-83.
  13. «Dramatúrgies de circumstàncies (1936-1939): el teatre d’agitprop castellà i català», dins: Literatura comparada catalana i espanyola al segle xx: gèneres, lectures i traduccions (1898-1951). I Simposi sobre literatura comparada catalana i espanyola al segle xx, a cura de Miquel M. Gibert, Amparo Hurtado Díaz i José Francisco Ruiz Casanova, presentació d’Enric Gallén, Lleida, Punctum & Trilcat, 2007, p. 129-142.
  14. «Guerra i exili: novel·lar la barbàrie», dins: La literatura catalana en una perspectiva europea, dirigida per Marina Gustà i Núria Santamaria, Barcelona, Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i Institut Ramon Llull, 2007, p. 106-115. [Edicions també en anglès i castellà.]
  15. «Benet / Belbel: dramatúrgia enguionatjada, dins: 2n Col·loqui Europeu d’Estudis Catalans. La intertextualitat a la literatura de la postguerra fins avui, vol. 2, edició a cura de Christian Camps i Montserrat Roser, Péronnas,  Centre d’Études et de Recherches Catalanes de la Université Montpellier III, Association Française des Catalanistes, Éditions de la Tour Gile, 2007, p. 171-185.
  16. «Manuel Molins: poètica oberta», Teatre, passions i (altres) insolències. Lectures sobre la dramatúrgia de Manuel Molins, edició a cura de Francesc Foguet i Biel Sansano, València, Universitat de València, 2008, p. 93-115.
  17. «La dramatúrgia catalana», dins: Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939), Lleida, Punctum & Generalitat de Catalunya, 2008, p. 55-75.
  18. «L’agitprop teatral del Bloc Obrer i Camperol (1931-1934)», dins: La República de les Lletres. Les lletres de la República, edició de Germà Colón Domènech i Santiago Fortuño Llorens, Castelló de la Plana: Fundació Germà Colón Domènech i Publicacions de la Universitat Jaume I, 2008, p. 75-118.
  19. «Les reconstruccions històriques de la ciutat»,  dins: Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona, edició acura de Margarida Casacuberta i Marina Gustà, Barcelona, Fundació Antoni Tàpies, 2008, p. 251-275. [Edicions en castellà i en anglès.]
  20. «Crònica i evocació des d’estranya contrada (Mèxic, 1942-1961)», dins: Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l’Ebre català, cronista de l’exili, de Xavier Garcia et al., Tarragona, Arola, 2008, p. 151-175.
  21. «Del Verb fet Carn», dins: Joan Casas: “L’últim dia de la creació” i altres, coord. Christian Camps, Péronnas, Éditions de la Tour Gile, 2008, p. 55-72.
  22. «Petita geografia imaginària dels llocs angladians», dins: V Premi de Narrativa M. Àngels Anglada,  Figueres, Institut Ramon Muntaner, 2008, p. 43-56.
  23. «El teatre hongarès a l’escena catalana (1939-2003)», dins: Actes del catorzè col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes.Universitat Eötvös Loránd de Budapest, 4-9 de desembre de 2006, edició de Kálmán Faluba i d’Ildikó Szijj, vol. 1, Barcelona, AILCC / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009, p. 171-184.
  24. «El teatre a Barcelona l’any 1938: la paradoxa de la continuïtat», dins: Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i cultura. Textos del congrés, a cura de Laia Arañó Vega, Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, 2009, p. 364-385. [Format CD]
  25. «El teatre i el cinema: influències i projecció exterior (1907-2007)», dins: Els Països Catalans i Europa durant els darrers cent anys, coordinat per Albert Balcells, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2009, p. 125-139. Publicacions del Centenari.
  26. «Sobre la felicitat. Notes per a una lectura de Ball robat, de Joan Oliver», dins: Lectures de literatura catalana contemporània. Noves aproximacions, a cura de Joan R. Veny-Mesquida, Jordi Malé i Andratx Badia, Lleida, Pagès, 2009, p. 77-90.
  27. «Maria Àngels Anglada, “dona de lletres”», dins: Gènere i modernitat a la literatura catalana contemporània, a cura d’Enric Cassany, Lleida, Punctum & GELCC, 2009, p. 111-119.
  28. «El teatre i el cinema: influències i projecció exterior (1907-2007)», dins: Els Països Catalans i Europa durant els darrers cent anys, coordinat per Albert Balcells, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2009, p. 125-139.
  29. «Mirador teatral : una modernitat europea (1929-1936)», dins: Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX, a curar de Ramon Panyella, Lleida, Punctum & GELCC, 2010, p. 155-170.
  30. «Estratègies de mobilització i formes d’autogestió teatrals en l’escena catalana dels anys 1975 i 1976», dins M. Muntaner, M. Picornell, M. Pons i J. A. Reynés (eds.), Transformacions. Literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà, València, Universitat de València, 2010, p. 227-246.
  31. «L’impacte del cinema sonor en el teatre català. Raons i controvèrsies (1929-1931)», dins Imma Creus, Maite Puig i Joan R. Veny (ed.), Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de llengua i Literatura Catalanes. Lleida, 2009, vol. 2, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010, p. 385-396.
  32. «El teatre a Barcelona l’any 1938: la paradoxa de la continuïtat», dins: Laia Araño Vega (ed.), Barcelona, 1938. Capital de tres governs, vol. 2, Art, cultura i intel·lectuals, Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals, 2010, p. 195-227 (vol.2). [Versió abreujada a «El teatre a Barcelona l’any 1938: una visió jocosament partidista», Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i en Ciències de Catalunya, núm. 134 (gener de 2011), p. 53-62.]
  33. «La revolta de Caín. Notes per a una lectura d’Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver», dins: Llegir els clàssics. Estudis i interpretacions, edició a cura d’Enric Falguera, Jordi Malé I Joan R. Veny-Mesquida, Lleida, Pagès, 2011, p. 113-135.
  34. «Sergi Belbel», dins Teatre català, edició a cura de Jordi Lladó i Vilaseca, Barcelona, FUOC, 2011, p. 1-24.
  35. «Vigència del teatre d’Eduard Vidal i Valenciano», dins Ramon Arnabat et al., 150 anys de música. Societat Coral El Penedès, edició a cura de Joan Solé Bordes, Vilafranca del Penedès, Societat Coral El Penedès, Institut d’Estudis Penedesencs, 2012, p. 83-103.
  36. «Margarida Xirgu en América Latina: compromiso y vivencia de la catalanidad en el exilio», dins: José M. Muriá i Angélica Peregrina (coord.), Presencia catalana, Mèxic, D. F., Instituto Nacional de Antropología e Historia, 2012, p. 129-147.
  37. «La literatura dramàtica catalana del segle XXI: una aproximació crítica», dins: La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions, Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i Universitat autònoma de Barcelona, 2013, p. 121-132.
  38. «Redes, estéticas y dramaturgias del anarquismo y el socialismo catalanes en los años veinte», dins: César de Vicente Hernando (ed.), Una generación perdida. El tiempo de la literatura de avanzada (1925-1935), Doral, Florida, USA, Stockcero, 2013, p. 102-124.
  39. «Els miralls de la història en la dramatúrgia contemporània catalana (1989-2012)», dins: El desig teatral d’Europa, edició de Víctor Molina i John London, Lleida, Punctum, 2013, p. 119-140.
  40. «Josep Robrenyo contra Napoleó», dins Josefina Salord (coord.), Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme, vol. 2, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, p. 148-178.
  41. «La crítica teatral de Domènec Guansé a La Publicitat i a La Rambla (1931-1936)», dins: Miscel·lània Jordi Bruguera, vol. 1, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, p. 147-168.
  42. (amb Josep Camps i Arbós) «Una proposta de rutes literàries pel Pla d’Urgell», dins: Jordi Chumillas i Ricard Girame (ed.), Pels vells carrers de poble. Territori, marca, educació i patrimoni, Vic, Servei de Publicacions Institucionals, Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, 2014, p. 185-193.
  43. (amb Montserrat Corretger) «Els Retrats literaris de Domènec Guansé», dins: Aproximació a l’altre / An Approach to the other. Biografies, semblances i retrats / Biographies, resemblances and portraits, Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, 2015, p. 83-89.
  44. «Joan Oliver sota la vigilància de la policia franquista (1948-1977)», dins: Montserrat Corretger, Pompeu Casanovas i Vicent Salvador (ed.), El compromís literari en la modernitat. Del període d’entreguerres al postfranquisme (1920–1980), Tarragona / Melbourne, Publicacions Universitat Rovira i Virgili Royal Melbourne Institute of Technology, 2016, p. 147-158. [DOI: 10.17345/9788484244455]
  45. «Une identité menacée, une inclusion précaire. Le thème de l’immigration dans la littérature dramatitque catalane (2008-2015)», dins: Fabienne Crastes (ed.), L’étranger. Altérité, altération, métissage, Corsica, Albiana / Università di Corsica, 2017, p. 247-260.
  46. «La repressió de les lletres catalanes: el cas de Manuel de Pedrolo (1962-1972)», dins: Carles Santacana (coord.), Quan tot semblava possible… Els fonaments del canvi cultural a Espanya (1960-1975), València, Publicacions de la Universitat de València, 2018, p. 151-175.
  47. «El pensament polític de Màrius Torres (1934-1942)», dins: Josep Camps Arbós, Imma Farré Vilalta i Joan R. Veny-Mesquida (cur.), La ciutat d’ideals que volíem bastir. Màrius Torres i la literatura del seu temps, Lleida, Aula Màrius Torres & Pagès Editors, 2018, p. 75-88.
  48. «Rafael Tasis, crític i confident literaris d’Odó Hurtado», dins: Montserrat Bacardí i Francesc Foguet (cur.), Constel·lació tasiana: contextos i relacions, edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, 2018, p. 147-169.
  49. «Tres entre molts: perspectives mironianes de la contemporaneïtat», dins: Àlex Broch, Jordi Cornudella i Francesc Foguet (cur.), Teatre català avui 2000-2017, Juneda, Fonoll, 2018, p. 195-217.
  50. «Joan Oliver Under Francoist Police Surveillance (1948–1977)», dins: Pompeu Casanovas, Montserrat Corretger, Vicent Salvador (ed.), The Rise of Catalan Identity. Social Commitment and Political Engagement in the Twentieh Century, Cham, Springer Nature Switzerland, 2019, p. 159-169. [ISBN 978-3-030-18143-7]
  51. «El teatre de Pau Faner en grau de temptativa», dins: Pilar Arnau, Ismael Pelegrí i Josefina Salord (cur.), Pau Faner, fabulador, Lleida / Maó, Punctum & Institut Menorquí d’Estudis, 2019, p. 127-147.
  52. «La dramatúrgia política de Maria Aurèlia Capmany (1959-1968)», dins: Isabel Marcillas i Biel Sansano (cur.), Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions. Una visió comparatista, València, Universitat de València, 2019, p. 247-268.
  53. (amb Eva Saumell), «Las figuraciones de la vejez en la literatura dramática catalana contemporánea», a Miquel Cruz Morente & Ivan Gisbert López (eds.), Formas de la alteridad en la cultura contemporánea: la ruptura de límites y fronteras, Berlín, Peter Lang GmbH, 2019, p. 207-222.
  54. «Maria Aurèlia Capmany, la història feta memòria», dins Joan Vergés Gifra, Francesco Ardolino i Marta Nadal Brunès (eds.), Maria Aurèlia Capmany, escriptora i pensadora, Girona, Documenta Universitària, 2019, p. 39-56. [ISBN: 978-84-9984-496-1]
  55. «Margarida Xirgu i Subirà. La gran diva del teatre català», dins Borja de Riquer (ed.), Vides catalanes que han fet història, Barcelona, Edicions 62, 2020, p. 740-746. [ISBN: 978-84-297-7884-7]
  56. «La censura preventiva del teatro de Llorenç Villalonga (1954-1975)», dins Diego Santos Sánchez (ed.), Un teatro anómalo. Ortodoxias y heterodoxias teatrales bajo el franquismo, Madrid, Iberoamericana / Frankfurt am Main, Vervuert, 2021, p. 177-196. [ISBN 978-84-9192-180-6 i 978-3-96869-083-4]
  57. «Romain Rolland o el compromís intel·lectual (1914-1939)», dins Tot el món és igual que un escenari. Estudis d’història, crítica i didàctica del teatre oferts a Enric Gallén en el seu setantè aniversari, edició a cura de Miquel M. Gibert, Marcel Ortín i Dídac Pujol, Barcelona, Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2021, p. 89-112. [ISBN: 978-84-9965-630-4]
  58. (amb Miquel M. Gibert) «Josep Maria de Sagarra», dins Àlex Broch (dir.), Història de la literatura catalana. Literatura contemporània (III). Del 1922 al 1959, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona, 2021, p. 359-378. [978-84-412-3441-3]
  59. «Ferran Soldevila, escriptor de ficció», dins Ferran Soldevila, entre la història i la literatura, edició a cura de Francesc Foguet i Enric Pujol, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, p. 119-161. [ISBN: 978-84-9191-204-0]
  60. «El retaule del flautista (1970), de Jordi Teixidor. Censura, recepción, pervivencia y patrimonialización de una obra popular», dins Antonia Amo Sánchez, Maria Llombart Huesca y Gabriel Sansano (eds.), Miradas del sur. Patrimonialización de la memoria colectiva, Sant Vicent del Raspeig / Avignon, Publicacions de la Universitat d’Alacant / Éditions Universitaires d’Avignon, 2022, p. 15-31.  [ISBN: 978-84-1302-143-0 // 978-2-35768-151-4.]
  61. (amb Manuel Molins) «Ricard Salvat i el teatre de l’absurd: una esmena a la totalitat», dins Isabel Marcillas-Piquer i Biel Sansano (cur.), Del teatre de l’absurd als nous paradigmes performatius, Lleida: Punctum, 2022, p. 85-105. Escenes Europees, 3. [ISBN: 978-84-120749-4-9]
  62. «Margarita Xirgu en Uruguay», dins Manuel Aznar Soler i José-Ramón López García (eds.), El exilio teatral republicano de 1939 en Argentina, Chile, Uruguay y Paraguay, Sevilla, Renacimiento, 2022, p. 467-497. Biblioteca del Exilio, 53. [ISBN: 978-84-19231-58-1]
  63. «Il·luminar el passat i el present: la dramatúrgia de la memòria col·lectiva a les Illes (2001-2019)», dins Francesc Foguet i Boreu i Joan Tomàs Martínez Grimalt (ed.), Història, memòria i teatre a les Illes Balears. Perspectives del segle XXI, Palma, Lleonard Muntaner, editor, 2022, p. 115-140. [ISBN: 978-84-18758-75-1]
  64. «Ricard Salvat bajo la órbita de Moscú (1962-1973)», dins Carles Santacana Torres (ed.), Europa en España. Redes intelectuales transnacionales (1960-1975), Madrid, Sílex Ediciones, 2022 (Sílex Universidad Historia), p. 339-362. [ISBN: 978-84-19077-77-6]
  65. «Rafael Tasis i la novel·la catalana de postguerra», dins Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell Nicolás (ed.), Comparatisme i crítica literària. La literatura comparada a Catalunya, Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona, 2023, p. 67-84. [ISBN: 978-84-9168-936-2]
  66. «El pensament polític de Guillem Viladot: una aproximació», dins Joan Ramon Veny-Mesquida (cur.), ‘Morir era plegar de viure?’ Noves mirades sobre Guillem Viladot, Lleida, Aula Màrius Torres, Pagès Editors, 2023, p.107-127. [ISBN: 978-84-1303-498-0]
Articles
  1. «Erwin Piscator a Catalunya (1936)», Serra d’Or, núm. 460 (abril de 1998), p. 72-75. Premi Crida als escriptors joves. [ISSN: 0037-2501]
  2. «L’Associació d’Autors de Teatre Català, seixanta anys enrere», Serra d’Or, núm. 462 (juny de 1998), p. 63-65.
  3. «Lyceum Club de Barcelona: una aposta per un teatre intel·ligent (1934-1937)», Serra d’Or, núm. 465 (setembre 1998), p. 62-65.
  4. «El teatre amateur català en temps de guerra i revolució (1936-1939)», Els Marges, núm. 62 (desembre de 1998), p. 7-40. [ISSN: 0210-0452]
  5. «Teatre en temps de lluita: de la bel·ligerància a la professionalització», L’Avenç, núm. 236 (maig de 1999), p. 40-46. [ISSN: 0210-0150]
  6. «Teatre amateur a l’Orfeó Gracienc (1936-1939)», Revista de Catalunya, núm. 140 (maig de 1999), p. 87-109.
  7. «Cultura i teatre a les trinxeres (1936-1939)», Serra d’Or, núm. 473 (maig de 1999), p. 25-29.
  8. «El teatro universitario en la Cataluña de la Segunda República (1935-1937)», Anales de la Literatura Española Contemporánea, vol. 25, núm. 3 (2000), p. 821-888.
  9. «Primeres expedicions artístiques al front de combat (1936)», L’Avenç, núm. 252 (novembre de 2000), p. 62-67.
  10. «POUM: cultura i teatre a la rereguarda republicana (1936-1939)», Serra d’Or, núm. 491 (novembre de 2000), p. 57-61.
  11. «Els music-halls a la Barcelona revolucionària (1936-1939)», El Contemporani, núm. 21-22 (maig-desembre de 2000), p. 43-47. [ISSN: 1133-519X]
  12. «1938: present i futur del teatre català», Revista de Catalunya, núm. 162 (maig de 2001), p. 66-79.
  13. «Teatre a l’Escola del Treball (1936-1939) [1]», Revista de Catalunya, núm. 153 (juliol-agost de 2000), p. 82-98,
  14. «Teatre a l’Escola del Treball (1936-1939) [2]», Revista de Catalunya, núm. 154 (setembre de 2000), p. 75-93.
  15. «Teatre a les trinxeres republicanes (1936-1939)», Assaig de Teatre, núm. 25 (desembre de 2000), p. 117-150.
  16. «La Institució del Teatre en vigílies del 19 de juliol de 1936», Serra d’Or, núm. 496 (abril de 2001), p. 80-85.
  17. «Les JSUC i el teatre a la rereguarda (1936-1939)», El Contemporani, núm. 23 (gener-juny de 2001), p. 46-50.
  18. «Cultura y teatro en las trincheras: la 31ª División del ejército republicano», Teatro. Revista de Estudios Teatrales, núm. 13-14 (juny de 1998-juny de 2001), p. 137-172.
  19. «Teatre públic, servei públic?», Serra d’Or, núm. 504 (desembre de 2001), p. 80-81.
  20. «Karel Capek o el compromís ineludible». El Contemporani, núm. 26 (juliol-desembre de 2002), p. 45-51.
  21. «Hèlix: una avantguarda sense teatre», Quaderns de Vallençana, núm. 1 (juny de 2003), p. 36-47.
  22. «RUR, de Karel Capek. Recepció a l’escena catalana», Llengua & Literatura, núm. 14 (2003), p. 283-323. [ISSN: 0213-6554]
  23. «La dramatúrgia estrangera als escenaris catalans durant la guerra i la revolució (1936-1939)», Els Marges, núm. 74 (tardor de 2004), p. 27-52.
  24. «La Institució del Teatre durant la guerra i la revolució (1936-1939)», Revista de Catalunya, núm. 199 (octubre de 2004), p. 7-56.
  25. «Dramaturgs estrangers a Barcelona, 1936-1939», El Contemporani, núm. 30 (juliol-desembre de 2004), p. 35-39.
  26. «Les relacions de la CNT i la UGT en el sector dels espectacles públics (1936-1939): una fal·laç unitat sindical», Afers, núm. 47 (2004), p. 139-155. [ISSN: 0213-1471]
  27. «La dramatúrgia espanyola en els escenaris catalans durant la guerra i la revolució (1936-1939)», Assaig de Teatre, núm. 42 (juny de 2004), p. 129-170, i núm. 43 (setembre de 2004), p. 139-174.
  28. «Ramon Vinyes: teatre i compromís (1936-1939)», Afers, núm. 51 (2005), p. 459-471.
  29. «La trayectoria intelectual de Ramon Vinyes: de la República al exilio (1931-1940)»Memorias. Revista Digital de Historia y Arqueología desde el Caribe [Universidad del Norte, Barranquilla, Colòmbia ], any 2, núm. 3 (2005). 37 p.
  30. «Vinyes dramaturg», Serra d’Or, núm. 563 (novembre de 2006), p. 36-39. Dins del dossier “Ramon Vinyes, la passió de les lletres”.
  31. «Contra els cesarismes. Una lectura de Pescadors d’anguiles (1947), de Ramon Vinyes», Assaig de Teatre, núm. 56 (desembre de 2006), p. 63-76.
  32. (amb Josep Camps) «Els pares dels soldats (1937), de Joan Baptista Xuriguera. Edició i estudi», Llengua & Literatura, núm. 19 (2008), p. 143-187.
  33. «El teatre de postguerra de Joan Baptista Xuriguera: de la mitohistòria al melodrama», Urc. Revista Literària, núm. 23 (setembre de 2008), p. 89-95. [ISSN: 1130-1236]
  34. «Teatre i mitohistòria: herois per a un país desolat», Serra d’Or, núm. 587 (novembre de 2008), p. 33-36.
  35. «La nacionalització del Gran Teatre del Liceu (1931-1936)», Revista de Catalunya, núm. 246 (gener de 2009), p. 9-21.
  36. «Teatre, mite i poesia», The Barcelona Review. Revista de Poesia, Lletres i Cultura, núm. 7 (setembre-octubre 2008). Dins del dossier Agustí Bartra.
  37. «La política teatral de la Generalitat republicana (1931-1936): realitzacions i debats», Catalan Review, vol. 23 (2009), p. 171-190.
  38. (amb Eusebi Ayensa) «Maria Àngels Anglada, articulista: ètica i compromís», Ausa [Patronat d’Estudis Osonencs], núm. 166 (2010), p. 631-640.
  39. (amb Mireia Sopena) «Editar contra la censura. El cas de Teatre català de postguerra (1973), de Jordi Arbonès», Estudis Romànics, núm. 33 (2011), p. 237-262. [ISSN: 0211-8572]
  40. (amb Miquel M. Gibert) «Josep Maria de Sagarra escriu a Josep Tarradellas (1936-1961)», Els Marges, núm. 93 (hivern de 2011), p. 72-91.
  41. «Els marges de l’oasi: un balanç d’urgència de l’edició teatral (2000-2011)», Estudis Escènics. Quaderns de l’Institut del Teatre, núm. 38 (hivern de 2011), p. 85-104. [ISSN: 0212-3819]
  42. «Las razones del teatro catalán en el exilio», Anales de la Literatura Española Contemporánea [Temple, Philadelphia], vol. 37, núm. 2 (2012), p. 213-228.
  43. (amb Mireia Sopena) «Censura i autocensura a Teatre català de postguerra (1973), de Jordi Arbonès», Stichomythia. Revista de Teatro Español Contemporáneo, núm. 13 (2012), p. 54-89.
  44. «Abdó Terrades, ficcions per a una revolució democràtica», Serra d’Or, núm. 636 (desembre de 2012), p. 62-64. Monogràfic sobre Abdó Terrades, el bicentenari d’un pioner.
  45.  «Fons Salvador Espriu de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià: epistolari i altres documents». Indesinenter, núm. 7 (2012), p. 73-207. [ISSN 1886-6425]
  46. «Margarida Xirgu y el exilio catalán», Acotaciones [Madrid], núm. 29 (juliol-desembre de 2012), p. 27-52. [ISSN 1130-7269]
  47. «Margarida Xirgu, epistolari íntim», Ítaca. Revista de Filologia, núm. 3 (2012), p.  291-305. [ISSN: 2172-5500]
  48. «Rafael Tasis i el teatre», Estudis Romànics, volum 35, 2013, p. 247-279.
  49. «Margarida Xirgu, presidenta de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a la República Oriental de l’Uruguai. Cartes de Josep Tarradellas (1960-1964)», Franquisme & Transició, núm. 1 (2013), p. 215-269. [ISSN 2014-511X]
  50. «Notícia sobre Ricard Salvat i el teatre basc», Els Marges, núm. 102 (hivern de 2014), p. 10-20.
  51. (amb Enric Pujol) «El milicià romàntic (1938), de Ferran Soldevila. Presentació i edició», Llengua & Literatura, núm. 24 (2014), p. 87-109.
  52. «El ‘dossier informatiu’ de Salvador Espriu al Gabinete de Enlace (1963-1977)», Indesinenter, núm. 9 (2014), p. 99-187. [ISSN 1886-6425]
  53. «Sobre els benifets de la cultura», Revista de Catalunya, núm. 288 (2014), p. 44-56.
  54. «El teatro catalán y la censura franquista. Una muestra de los criterios de censura de textos destinados a la representación (1966-1977)», Represura. Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura aplicadas al Libro, núm. 1 (2015), p. 184-215. [ISSN: 1886-9335]
  55. «Joan Fuster: ‘considerado como elemento catalanista’ (1963-1969)», L’Espill, núm. 49 (primavera de 2015), p. 92-109.
  56. «Ricard Salvat, censurat (Salvador Espriu, Bertolt Brecht i Josep Maria Muñoz Pujol)», Els Marges, núm. 107 (tardor de 2015), p. 12-31.
  57. «Joan Oliver: ‘De ideología catalano-separatista, contrario al Régimen’ (1963-1971)», Franquisme & Transició. Revista d’Història i de Cultura, núm. 3 (2015), p. 175-287.
  58. «El teatre de Baltasar Porcel i la censura franquista», Estudis Romànics, vol. 38 (2016), p. 213-237.
  59. «El projecte intel·lectual de Baltasar Porcel en el tardofranquisme (1965-1972)», Catalan Review, vol. 30 (2016), p. 111-130. DOI: http://dx.doi.org/10.3828/CATR.30.6
  60. (amb Enric Pujol) «Carmesina i el rei, de Ferran Soldevila. Edició i estudi», Estudis Romànics, núm. 39 (2017), p. 291-332.
  61. «Ricard Salvat al capdavant del Teatro Nacional de Barcelona», L’Avenç, núm. 435 (juny del 2017), p. 46-49.
  62. (amb Montserrat Corretger) «Epistolari Domènec Guansé / Josep Tarradellas, dues veus de l’exili republicà (1958-1964)», Els Marges, núm. 112 (primavera del 2017), p. 92-119.
  63. «Maria Aurèlia Capmany i el teatre dels anys seixanta», L’Espill, núm. 54-55 (hivern 2016/2017-primavera 2017), p. 159-172.
  64. «The Censorship of Essays Written by Maria Aurèlia Capmany (1968-1978)», Journal of Catalan Intellectual History, núm. 11 (2017), p. 92-106. DOI: 10.1515/jocih-2016-0008
  65. «Ricard Salvat, “elemento desafecto al Régimen (1963-1977)”», Llengua & Literatura, núm. 28 (2018), p. 81-99.
  66. «La recepció crítica del primer teatre de Maria Aurèlia Capmany (1959-1965)», Els Marges, núm. 114 (hivern de 2018), p. 10-23.
  67. «L’escena catalana durant la Segona República vista per Domènec Guansé (1931-1936)»Els Marges, núm. 116 (tardor de 2018), p. 35-48.
  68. «Rafael Tasis, antifranquista», Serra d’Or, núm. 710 (febrer de 2019), p. 47-49.
  69. «Ricard Salvat, els pilars d’un llegat», Serra d’Or, núm. 720 (desembre de 2019), p. 57-60.
  70. «Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis. Censura i ressò», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. 30 (2019), p. 257-295.
  71. (amb Josep Camps Arbós) «“No fer política de partit a l’exili, treballar per la unitat dels catalans”. Domènec de Bellmunt, cronista polític de l’exili català (1939-1945)», Els Marges, núm. 121 (primavera de 2020), p. 10-25.
  72. «Ricard Salvat a Moscou», Revista de Catalunya, núm. 311 (juliol-agost-setembre de 2020), p. 130-143.
  73. «Josep M. Benet i Jornet, una dramatúrgia en recerca constant», Serra d’Or, núm. 730 (octubre de 2020), p. 41-44.
  74. «Pròleg teatral a Desbarats (1970)», Serra d’Or, núm. 734 (febrer de 2021), p. 35-38.
  75. «Sobre l’estrena de Poder i santedat, de Manuel Molins», Els Marges, núm. 124 (primavera de 2021), p. 100-116.
  76. «Bienvenidos al “paraíso”: Islàndia, de Lluïsa Cunillé», Anales de la Literatura Española Contemporánea, vol. 46, issue 2 (2021), p. 5-20.
  77. (amb Montserrat Bacardí), «Rafael Tasis, corresponsal literari de l’exili», Estudis Romànics, vol. 44 (2022), p. 255-276.
  78. «Temps, memòria i mite: la narrativa de ciència-ficció d’Antoni Munné-Jordà (1994-2015)», Catalan Review, vol. 36 (2022), p. 59-75.  https://doi.org/10.3828/CATR.36.9
  79. «“M’agrada el risc”. Carta inèdita de Manuel de Pedrolo a Ricard Salvat (1967)», Serra d’Or, núm. 751 (juliol-agost de 2022), p. 32-34.
  80. «Teatro infantil y juvenil en catalán (1974-1984): Joan Barceló o el poder de la fantasía», AILIJ (Anuario de Investigación en Literatura Infantil y Juvenil), núm. 20 (2022), p. 35-48.
  81. (amb Josep Camps i Arbós) «Política, cultura i dret en el primer exili a França: la tesi doctoral de Domènec de Bellmunt (1950)»Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, vol. 33 (2022), p. 409-431.
  82. «“M’ha arribat a l’ànima”. Carta inèdita de Margarida Xirgu a Josep Carner (1958)», Revista de Catalunya, núm. 320 (octubre-desembre de 2022), p. 67-74.
  83. «Els cicles mítics del teatre d’Albert Mestres», Estudis Romànics, vol. 45 (2022), p. 27-43. DOI: 10.2436/20.2500.01355
  84. «L’encant de Buenos Aires. Epistolari Jordi Arbonès & Ricard Salvat (1966-1987)». Els Marges, núm. 129 (hivern de 2023), p. 94-114.
  85. «Ricard Salvat i el Consell Mundial de la Pau: la connexió vienesa (1967-1973)», Dictatorships & Democracies. Journal of History and Culture, núm. 11 (2023), p. 155-175. DOI: https://doi.org/10.7238/dd.v0i11.411921
  86. (amb Josep Camps), «Pau en la terra (1938), d’Ambrosi Carrion. Estudi i edició», Els Marges, núm. 131 (tardor de 2023), p. 90-110. ISSN 0210-0452.
  87. «L’Associació de Teatre Selecte / Català (1929-1939): una plataforma amateur per a la renovació de l’escena catalana», Estudis Romànics, vol. 46 (2024), p. 59-85. DOI: https://doi.org/10.2436/20.2500.01.379  
Diversos
  1. «Les Théophiliens a Barcelona (1936). Un model de teatre universitari vingut del nord», Assaig de Teatre, núm. 12-14 (setembre-desembre de 1998), p. 239-246. [ISSN: 1134-7643]
  2. «Notícia sobre les col·leccions teatrals catalanes de 1988 ençà: entre la continuïtat i la diversificació», Faig Arts, núm. 38 (novembre de 1998), p. 73-83. Dins del monogràfic «El jardí teatral».
  3. «Revistes teatrals catalanes: al llindar del desert?», El Pou de Lletres, núm. 8 (hivern 1998), p. 18-20.
  4. «La compañía del Teatro del Pueblo. Un ensayo de teatro revolucionario (1937)», Polémica. Información, crítica, pensamiento, núm. 67 (desembre de 1998), p. 42-45.
  5. «El teatre amateur durant la Segona República. Inici de la seua projecció pública (1932-1934)», Dovella. Revista de la Catalunya central, núm. 63 (primavera de 1999), p. 9-13.
  6. «La sobirania dels somnis [i selecció d’Els estats de connivència, de Miquel Bauçà]», El Pou de Lletres, núm. 13-14 (primavera-estiu 1999), p. 23-33, i núm. 14-16 (estiu 2000), p. 62-65.
  7. «L’editorial Millà, un centenari amb pèrdues», Avui Cultura, 11-I-2001, p. VI.
  8. «Un mirall de les passions eternes: el primer teatre de Joan Puig i Ferreter», Avui Cultura, 10-I-2002, p. IV-V. [Article-reportatge.]
  9. «Tres cartes inèdites de Margarida Xirgu», Assaig de Teatre, núm. 33-34 (juliol-setembre de 2002), p. 253-264.
  10. «Conferència inèdita de Margarida Xirgu», Assaig de Teatre, núm. 35 (desembre de 2002), p. 161-171.
  11. «Joan Puig i Ferreter: teatre d’idees i passions (1904-1912)», Revista de Catalunya, núm. 182 (març de 2003), p. 50-92.
  12. «Opsis: el risc de l’experimentació», Assaig de Teatre, núm. 36 (març de 2003), p. 153-155.
  13. «Tria de textos “dramatitzables” publicats al Papitu durant la guerra i la revolució», Assaig de Teatre, núm. 41 (març de 2004), p. 163-178.
  14. «El retorn de Margarida Xirgu a terra catalana el 1988», Assaig de Teatre, núm. 46 (juny de 2005), p. 177-181.
  15. «Una mitologia pròpia», Pausa, núm. 21 (juny de 2005), p. 33-37.
  16. «Joc de miralls, intensitat de contrastos», Pausa, núm. 21 (juny de 2005), p. 81-97.
  17. «L’enquesta de La Rambla (1938): “¿Com veieu el present i el futur del teatre català?”», Assaig de Teatre, núm. 47 (setembre de 2005), p. 139-160.
  18. «De Margarida Xirgu: una nova aportació documental», Assaig de Teatre, núm. 47 (setembre de 2005), p. 161-186.
  19. (amb Toni Vidal) «Es pot premiar la creació? Taula rodona», Assaig de Teatre, núm. 47 (setembre de 2005), p. 207-224.
  20. «Una història de la revolució i la contrarevolució (1936-1939). Tria de textos publicats a L’Esquella de la Torratxa», Llengua & Literatura, núm. 16 (2005), p. 89-154.
  21. (amb Jordi Lladó) «Ramon Vinyes vindicat. De Berga a Barranquilla passant per Barcelona», Revista de Catalunya, núm. 212 (desembre de 2005), p. 103-111.
  22. «“Atado y bien atado”: De la dictadura a la monarquia, de Vilanova i la Geltrú estant», Del Penedès, núm. 13 (hivern 2005-2006), p. 67-75.
  23. «Molins inèdit», Pausa, núm. 23 (març de 2006), p. 49-69. Reproduït parcialment a Premis de la Crítica de l’AELC 2007. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2007. Quaderns Divulgatius, 33. P. 73-76.
  24. «Cartes i postals esparses de Juli Vallmitjana (1912-1929)», Assaig de Teatre, núm. 50-51 (març de 2006), p. 193-211.
  25. «La cartellera teatral a Barcelona durant la guerra i la revolució (1936-1939)», Assaig de Teatre, núm. 50-51 (març de 2006), p. 213-236.
  26. «Rusiñol inexplorat», Quadern d’El País, núm. 1169 (8-VI-2006), p. 2.
  27. «El retorno de Pausa», Primer Acto. Cuadernos de Investigación Teatral, núm. 314 (2006), p. 196.
  28. «Llibre d’Actes de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur (1932-1938)», Assaig de Teatre, núm. 54-55 (setembre de 2006), p. 233-261, i núm. 56 (desembre de 2006), p. 131-164.
  29. «Florentina, una peça inèdita de Maria Carratalà», Pausa, núm. 25 (desembre de 2006), p. 65-95.
  30. «Tres nòtules sobre el teatre hongarès a l’escena catalana de postguerra (1939-1968)», Assaig de Teatre, núm. 56 (desembre de 2006), p. 187-198.
  31. «Un idil·li exemplar, de Ferenc Molnár. Adaptació de Feliu Formosa», Pausa, núm. 26 (març de 2007), p. 117-135.
  32. «Capvespre, de Joan Escofet i Armand Blanch», Stichomythia. Revista de Teatro Español Contemporáneo, núm. 5 (2007), p. 179-212.
  33. «Nòtules sobre el teatre i la guerra: ni meravella, ni míting», Pausa, núm. 28 (desembre de 2007), p. 103-118.
  34. «Ricard Salvat (1934-2009)», Estudis Romànics, vol. 32 (2010), p. 655-661.
  35. «El cafetí de la Lunares, de Joan Eugeni Morant i Rafael Moragas. Versió de Juli Vallmitjana», Stichomythia, núm. 10 (2010), p. 169-196.
  36. (amb Josep Camps) «Cartografia, cànon i patrimoni literaris al Pla d’Urgell», Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, núm. 1 (2010), p. 17-30.
  37. «Un repertori tangible, perdut en la dimensió desconeguda», Serra d’Or, núm. 612 (desembre de 2010), p. 70-73.
  38. «El naixement de la comarca del Pla d’Urgell», Mascançà, núm. 2 (2011), p. 9-27.
  39. «La teranyina de la censura franquista», Hamlet, núm. 20-21 (novembre-desembre de 2011), p. 68-70.
  40. «¿Dónde estará Groenlandia?», Primer Acto, núm. 344 (2013), p. 228-213.
  41. «Mirades sobre el paisatge pladurgellenc», Mascançà, núm. 4 (2013), p. 57-66.
  42. «La primavera republicana del 1931 al Pla d’Urgell», Mascançà, núm. 5 (2014), p. 9-27.
  43. (amb Josep Camps Arbós) «Domènec de Bellmunt, una veu contundent de l’exili català. Col·laboracions a Llar de Germanor Catalana. Butlletí Interior (1951-1958) i al Butlletí del Casal Català de Tolosa del Llenguadoc (1965-1975)», Mascançà, núm. 5 (2014), p. 143-162.
  44. «Curial captiu», Eivissa [Institut d’Estudis Eivissencs], núm. 60 (desembre de 2016), p. 11-14.
  45. (amb Albert Mestres) «El repertori de teatre català: una assignatura pendent», Entreacte, núm. 197 (primavera del 2017), p. 40-45.
  46. «Notícia sobre la colonització del fahs Maškīğān (1078-1204)», Mascançà, núm. 8 (2017), p. 31-36.
  47. (amb Josep Camps Arbós) «Tres articles de Domènec de Bellmunt a La Jornada (1930)», Mascançà, núm. 9 (2018), p. 33-42.
  48. (amb Josep Camps Arbós) «Els articles de Domènec de Bellmunt a Mirador (1929) i a Imatges (1930): inventari i anàlisi», Mascançà, núm. 10 (2019), p. 33-45.
  49. (amb Eva Saumell), «La Xirgu, avui, seria feminista», Entreacte núm. 206 (tardor de 2019), p. 26-29.
  50. «Entre els pompiers i els artistes. Teatre i compromís a l’escena catalana actual», Compàs d’Amalgama, núm. 1 (primavera de 2020), p. 18-21. https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2020/221619/comama_a2020n1p18.pdf
  51. (amb Eusebi Ayensa) «Maria Àngels Anglada i Ricard Salvat: una aportació a la correspondència angladiana», Encesa Literària, núm. 10 (2n semestre de 2020), p. 171-179.
  52. «L’aneguet lleig», El Temps, núm. 1950 (26 d’octubre de 2021), p. 64-66.
  53. (amb Josep Camps Arbós) «Panorama crític de la literatura al Pla d’Urgell (2010-2020)», Mascançà, núm. 12 (2021), p. 9-24.
Introduccions
  1. «Introducció» i «Propostes didàctiques». Dins: La fam, de Joan Oliver. Barcelona: Proa, 2003. Les Eines, 25. P. 5-36 i 109-156. [ISBN: 84-8437-523-4.]
  2. (amb Albert Mestres). «Estudi introductori». Dins: Sota Montjuïc, de Juli Vallmitjana. Edició a cura d’Elisabet Velázquez. Tarragona: Arola, 2004. Biblioteca Catalana, 17. P. 9-31. [ISBN: 84-95985-80-2.]
  3. «Introducció» i «Propostes didàctiques». Dins: Ball robat, de Joan Oliver. Barcelona: Proa, 2005. Les Eines, 44. P. 7-50 i 153-189. [Isbn: 84-8437-816-0.]
  4. «L’herència fecunda: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1937-1938). Llibret introductori». 7 llibres infantils editats pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Departament de Presidència, Generalitat de Catalunya, 2006. 23 p. [ISBN: 84-393-7275-2.]
  5. «Molins íntegre». Dins: Manuel Molins, Teatre complet 1, València, Institució Alfons el Magnànim, 2019, p. 11-79. [ISBN-978-84-7822-831-7 (Volum I)]
  6. «Introducció». Dins: Albert Mestres, Teatre nu 1990-2020, Barcelona, Rema 12, 2022, p. 7-22. [ISBN 978-84-123606-9-1]

Pròlegs

  1. «Pròleg». Dins: Això, a un fill, no se li fa, de Josep M. Benet i Jornet. Barcelona: Edicions 62, 2002. El Galliner / Teatre, 185. P. 7-14.
  2. (amb Enric Gallén). «Notas de lectura». Dins: Olores. Eso a un hijo no se le hace. Deseo, de Josep M. Benet i Jornet. Madrid: La Avispa, 2002. Texto Teatro, 115. P. 7-16.
  3. «Una mirada parabòlica del present». Dins: Temptació, de Carles Batlle. El plan B, d’Isabel Díaz. Barcelona: Proa, 2004. TNC, 43. P. 7-17.
  4. «Violetes per a Ofèlia». Dins: Una altra Ofèlia, de Manuel Molins. València: Generalitat Valenciana, Teatres de la Generalitat Valenciana, 2005. Textos en Escena, 4. P. 9-15.
  5. «Parábola de la identidad». Dins: Tentación, de Carles Batlle. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 2005. Teatroautor, 154. P. 13-20.
  6. «La irreverència del rodamón». Dins: La fam, de Joan Oliver. Barcelona: Proa, 2006. TNC, 56. P. 19-28.
  7. «Qui no ha sigut un adolescent imbècil als catorze anys?». Dins: Monopatins (Skaters), de Manuel Molins. Alzira: Bromera, 2006. Bromera Teatre, 38. P. 9-26.
  8. «Vinyes, escriptor polièdric». Dins: Ramon Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib, de Jordi Lladó. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 2006. Arxius i societat. Quaderns de Divulgació Històrica, 1. P. 11-14.
  9. «Presentació. Una existència precària». Dins: Societat catalana, societat limitada?, coordinació de Núria Ribas. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2007. Argumenta, 3. P. 9-25.
  10. «Una dramatúrgia per a la “generació líquida”». Dins: Estralls, de Jordi Casanovas. Alzira: Bromera, 2007. Bromera Teatre, 41. P. 11-35.
  11. «Metamorfosi cap a la transparència». Dins: Singapur, de Pau Miró. Una mujer en transparencia, d’Eva Hibernia. Barcelona: Proa,. TNC, 66. P. 111-114.
  12. «Combat entre depredadors». Dins: Demà coneixeràs en Klein, de Toni Cabré. Tarragona: Arola, 2008. Textos a Part, Teatre Contemporani, 48. P. 7-17. [Reproduït íntegrament al dossier de premsa de l’estrena de l’obra, al Teatre Gaudí de Barcelona, el 18 de desembre de 2008, sota la direcció d’Ever Blanchet.]
  13. «Indagació radical». Dins: Un fill, un llibre, un arbre, de Jordi Silva. Dos de dos, d’Albert Mestres. Barcelona: Proa, 2008. TNC, 69. P. 109-114.
  14. «Els herois del renec i la punyalada». Dins: El casament d’en Terregada, de Juli Vallmitjana, adaptació d’Albert Mestres. Barcelona: Edicions de 1984, 2009. Teatre, 3. P. 7-14. [Reproduït al programa de pagament de l’espectacle estrenat al TNC durant la temporada 2009-2010, p. 31-37.]
  15. «Presentació». Dins: La dèria nova, de Juli Vallmitjana. Barcelona: Edicions de 1984, 2009. Teatre, 4. P. 7-12.
  16. «Troianes del segle xxi». Dins: Dones, dones, dones, de Manuel Molins. València: Tres i Quatre, 2009. Teatre 3i4, 63. P. 7-13.
  17. (amb Manuel Molins) «Lúdic, impúdic i lúcid». Dins: La partida o còctel de gambes. Vodevil quadrilingüe, d’Albert Mestres. València: Tres i Quatre, 2009, Teatre 3i4, 62. P. 9-15.
  18. «Una dramatúrgia de metàfores i sentits», dins Tendències, de Rosa M. Isart, Benicarló, Onada Edicions, 2010, Teatre, 3, p. 7-15. Versió en anglès: http://www.rosamariaisart.com/internacional/trends_foguet.pdf
  19. «Provocacions intel·lectuals» dins Espai de dissidència. Apunts d’una bitàcola, 2006-2012, de Xavier Diez, Ontinyent, El Toll, 2013, p. 6-11.
  20. (amb Francesc Calafat), «Introducció», a Déus, dies i treballs, de Manuel Molins, Alzira, Bromera, 2015, p. 7-27.
  21. (amb Just Arévalo), «Lluís Capdevila, un dramaturg de l’exili republicà», a La festa major de Gràcia. Tierra sin primavera, de Lluís Capdevila, Tarragona, Arola, 2015, p. 241-271.
  22. (amb Manuel Molins), «Un jove renaixentista engabiat», a Ricard Salvat, Diaris (1962-1968), Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2015, p. 7-16.
  23. «Pròleg», a Joan Brossa, Poesia escènica XXI: convencions conscients, edició d’Héctor Mellinas, Tarragona, Arola, 2020, p. 7-19.
  24. «Apologia de la imaginació, el somni i la revolta», a Joan Barceló i Cullerés, Teatre. Científicament s’ha demostrat… Olor de cebes. Viatge enllunat, Lleida, Pagès, 2020, p. 7-24.
  25. «Pròleg», a Antoni Isarch, El batec de l’època. Domènec Guansé i el periodisme (1918-1936), Tarragona, Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, 2021, p. 7-13.
Epílegs
  1. «1». Dins: Dies meravellosos, d’Antonio Morcillo. Estamos un poco perplejos, de Marta Galán. Barcelona: RE&MA 12, 2002. En Cartell, 1. P. 98-99.
  2. «2». Dins: Les filles de King-kong, de Theresia Walser. A de Srebrenica, de Giovanna Giovannozi, Roberta Biagiarelli i Simona Gonella. Barcelona: RE&MA 12, 2002. En Cartell, 2. P. 110-111.
  3. «3». Dins: Meus amores, de Teresa Sánchez. Niederungen, de Ricard Gázquez i Anabel Moreno. Barcelona: RE&MA 12, 2002. En Cartell, 3. P. 74-75.
  4. «4». Dins: El cas Gaspard Meyer, de Jean-Ives Picq. El càlcul, de Jeannine Worms. Barcelona: RE&MA 12, 2002. En Cartell, 4. P. 74-75.
  5. «5». Dins: No en tinc, d’Edward Bond. Liliom, de Ferenc Molnár. Barcelona: RE&MA 12, 2003. En Cartell, 5. P. 130-131.
  6. «6». Dins: Refugi, de Jessica Goldberg. Just la fi del món, de Jean-Luc Lagarce. Barcelona: Barcelona: RE&MA 12, 2003. En Cartell, 6. P. 138-139.
  7. «7». Dins: Do’m, d’Enric Casasses. Vides de tants, de Joan Castells i Albert Mestres. Barcelona: RE&MA 12, 2003. En Cartell, 7. P. 114-115.
  8. «8». Dins: Barcelona, mapa d’ombres, de Lluïsa Cunillé. Plou a Barcelona, de Pau Miró. Barcelona: RE&MA 12, 2004. En Cartell, 8. P. 126-127.
  9. «9». Dins: A-dicció, d’Andreu Carandell. Esthetic Paradise, de Victòria Szpunberg. Barcelona: RE&MA 12, 2004. En Cartell, 9. P. 134-135.
  10. «10». Dins: Obra vista, de Jordi Prat i Coll. Copi i Ocaña, al purgatori, de Marc Rosich. Barcelona: RE&MA 12, 2004. En Cartell, 10. P. 114-115.
  11. «11». Dins: La xarxa, Aquí al bosc, Olga sola, de Joan Brossa. Barcelona: RE&MA 12, 2005. En Cartell, 11. P. 114-115. Sèrie Brossa Espai Escènic, 1.
  12. «12». Dins: Atemptats contra la seva vida, El camp, de Martin Crimp. Barcelona: RE&MA 12, 2005. En Cartell, 12. P. 146-147.
  13. «13». Dins: Al fil del mar, de Ramon Gomis. Magnus, de Jordi Teixidor. Barcelona: RE&MA 12, 2006.En Cartell, 13. P. 114-115.
  14. «1». Dins: El parc d’atraccions d’Helena Karsunkel, de Jaume Melendres. El ball dels llenguados. El baile de los lenguados. The dance of soles. Barcelona: RE&MA 12, 2006.Off Cartell, 1. P. 118-119.
  15. «14». Dins: La dona d’abans. La nit àrab, de Roland Schimmelpfenning. Barcelona: RE&MA 12, 2006.En Cartell, 14. P. 166-167.
  16. «15». Dins: Natura morta a una cuneta, de Fausto Paravidino. 34.5. Estem quedant fatal, de Gemma Rodríguez. Barcelona: RE&MA 12, 2006.En Cartell, 15. P. 130-131.
  17. «16». Dins: Sabates de taló alt, de Manuel Molins. A l’ombra de la fondalada, de John M. Synge. Barcelona: RE&MA 12, 2006.En Cartell, 16. P. 68-69.
  18. «18». Dins: Wolfenstein. Tetris. City/Simcity, de Jordi Casanovas. Barcelona: RE&MA 12, 2006. En Cartell, 18. P. 194-195.
  19. «19». Dins: Folie en famille, de Ricard Gázquez. L’ham, de Gemma Rodríguez. Barcelona: RE&MA 12, 2007. En Cartell, 19. P. 78-79.
  20. «20». Dins: Molta aigua, de Carles Malloll Quintana. Party line, de Marc Rosich. Barcelona: RE&MA 12, 2007. En Cartell, 20. P. 122-123.
  21. «Un món en ebullició». Dins : Bullirà el món, de Manuel Molins. Barcelona: Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2007. Teatre-Entreacte, 72. P. 153-156.
  22. «21». Dins: Odola, d’Albert Mestres. La màquina de parlar, de Victòria Szpundberg. Barcelona: Rema 12, 2007. En Cartell, 21. P. 78-79.
  23. «23». Dins: Dublin Carol, Una ciutat brillant.El mariner, de Conor McPherson. Barcelona: RE&MA 12, 2008. En Cartell, 23. P. 226-227.
  24. «24». Dins: Un altre Wittgenstein, si us plau o l’holocaust i Zwdu o El dubte / Ledoute / Der Zweifel, Farsa. Barcelona: RE&MA 12, 2009. En Cartell, 24. P. 98-99.
  25. «3». Teatre radiofònic. Barcelona: Rema12, 2008. Off Cartell, 3.
  26. «25». Dins: Búfals, Lleons, Girafes, de Pau Miró. Barcelona: RE&MA 12, 2009. En Cartell, 23. P. 198-199.
  27. «5». Dins: Diàlegs a quatre bandes. Barcelona: RE&MA 12, 2010. Off Cartell, 5. P. 122-123.
  28. «6». Dins: El cap ple de formigues, de Joan Cavallé, i Inventari d’objectes perduts i altres, de B. Escudé, I. Díaz, I. Garcia, G. Julià, A. Mestres i E. Nolla. Barcelona: RE&MA 12, 2010. Off Cartell, 6. P. 118-119.
  29. «7». Dins: Safari, d’Enric Nolla, i Shakespeare. La dona silenciada, de Manuel Molins. Barcelona: RE&MA 12, 2010. Off Cartell, 7. P. 96-97.
  30. «Una bona saó teatral», dins Roger Pou Llavina, Desgana, i Eva Moreno Bosch, Absències, Lleida, Pagès, 2019, p. 125-136.
Anuaris
  1. «Teatre i dansa». Anuari 1996. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. P. 300-304.
  2. «Teatre i dansa». Anuari 1997. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998. P. 288-292.
  3. «Teatre i dansa». Anuari 1998. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. P. 284-288.
  4. «Teatro y Danza». Actualización 1999. Barcelona: Larousse, 1999. P. 103-104.
  5. «Teatre i dansa». Anuari 1999. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. P. 285-289.
  6. «Teatro y Danza». Actualización 2000. Barcelona: Larousse, 2000. P. 104-106.
  7. «Teatre i dansa». Anuari 2001. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002. P. 290-294.
  8. «Teatro y Danza». Actualización 2002. Barcelona: Larousse, 2002. P. 119.
  9. «Teatre i dansa». Anuari 2002. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. P. 282-286.
  10. «Teatro y Danza. Actualización 2003. Barcelona: Larousse, 2003. P. 118.
  11.  «Teatre i dansa». Anuari 2003. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2004. P. 282-286.
  12. «Teatro y Danza». Actualización 2004. Barcelona: Larousse, 2004. P. 124-125.
  13. «Teatre i dansa». Anuari 2004. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. P. 283-286.
  14. «Teatro y Danza». Actualización 2005. Barcelona: Larousse, 2005. P. 130-131.

Ponències i comunicacions

  1. «Batalla de monjos. Notes sobre la polèmica entorn de Rei i monjo, d’Àngel Guimerà, i El rei monjo,de Frederic Soler». Comunicació per al Col·loqui sobre Guimerà i el teatre català al segle XIX (el segle romàntic). Auditori Pau Casals del Vendrell, 28 de setembre de 1995.
  2. «La recepció del teatre de Leonid Andreiev a l’escena catalana (1924-1936)». Comunicació per al XII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes de l’AILLC. Universitat de París IV–Sorbonne. París, 6 de setembre de 2000.
  3. «Notes entorn dels estudis sobre el teatre de Mercè Rodoreda (1983-2003)». Ponència al Simposi Vint anys d’Estudis Rodoredians. Universitat de Girona, Facultat de Lletres. 10 d’abril de 2003.
  4. «Ramon Vinyes: teatre i compromís (1936-1939)». Comunicació per a les Primeres Jornades d’Estudi “Ramon Vinyes, “el sabio catalán” de Cien años de soledad, un escriptor a cavall de Catalunya i el Carib colombià”, organitzades pel Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània i la Universidad del Norte (Colòmbia). UAB, Facultat de Lletres, 26 d’abril de 2005.
  5. «Les reconstruccions històriques: d’Ignacio Agustí a Eduardo Mendoza». Conferència per al curs d’Història de Barcelona «La gran novel·la sobre Barcelona. De Narcís Oller fins avui», organitzat pel Seminari d’Història de Barcelona de l’Arxiu Històric de la Ciutat, 27 d’abril de 2005.
  6. «La dramatúrgia excèntrica de Manuel Molins». Comunicació per al 1r Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani (de la Transició a l’actualitat), organitzat per l’Institut del Teatre i la Xarxa Temàtica d’Orientacions i Tendències en les Arts Escèniques a Catalunya, de l’1 al 3 de juny. Institut del Teatre, 1 de juny de 2005.
  7. «La trayectoria intelectual de Ramon Vinyes: de la República al exilio (1931-1940)». Ponència per a les Segones Jornades d’Estudi “Ramon Vinyes, “el sabio catalán” de Cien años de soledad, un escriptor a cavall de Catalunya i el Carib colombià”, organitzades per la Universidad del Norte i el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània. Universidad del Norte, Barranquilla (Colòmbia), 17 d’agost de 2005.
  8. «Domènec Guansé: “Fer que la revolució sigui, com ho volia ésser el catalanisme, una cultura” (1936-1939)». Comunicació per al Congrés La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporània, organitzat pel Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, 28 d’octubre de 2005.
  9. «Benet/Belbel: dramatúrgia “enguionatjada”?». Comunicació per al 2n Col·loqui Europeu d’Estudis Catalans, organitzat per l’Association Française des Catalanistes, Deustscher Katalanistenverband i Université de Montpellier. Béziers, 21 de gener de 2006.
  10. «Abecedario del universo paralelo. Una lectura de L’habitació del nen, de Josep M. Benet i Jornet». Comunicació per a la 2ème Journée Internationale d’Études: Le théâtre catalan contemporain. Autour de l’oeuvre de J. M. Benet i Jornet. Programa Traverses Études catalanes. Organitzat per la Université Paris 8. Traverses. Colegio de España CIUP. París, 27 de gener.de 2006.
  11. «El teatre hongarès a l’escena catalana (1939-2003)». Comunicació per al XIVè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes de l’AILLC. Universitat Eötvös Loránd. Budapest, 8 de setembre de 2006.
  12. «Manuel Molins: poètica oberta». Ponència al I Simposi Internacional d’arts escèniques. El teatre de Manuel Molins.Universitat d’Alacant, 9 de novembre de 2006.
  13. «Dramatúrgies de circumstàncies (1936-1939): el teatre d’agitprop castellà i català». Comunicació al I Simposi sobre literatura comparada catalana i espanyola al segle xx. Gèneres, lectures i relacions (1898-1951), coordinat per Enric Gallén, Empar Hurtado i José Francisco Ruiz Casanova. Universitat Pompeu Fabra, 15 de desembre de 2006.
  14. «El teatre i el cinema: influències i projecció exterior». Ponència al Simposi sobre Els països de parla catalana i Europa durant la darrera centúria. Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. 1 de febrer de 2007.
  15. «Maria Àngels Anglada, “dona de lletres”». Aportació a la sessió de treball “La imatge de l’escriptora moderna en les lletres catalanes contemporànies” dins del Congrés internacional Gènere i modernitat a la Catalunya contemporània. Escriptores republicanes. Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona, 26 d’octubre de 2007.
  16. «Teatre, mite i poesia». Ponència al II Simposi Agustí Bartra, organitzat pels Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, l’Ajuntament de Terrassa i la Universitat Autònoma de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, 27 de març de 2008. [Publicada a The Barcelona Review. Revista de Poesia, Lletres i Cultura, núm. 7 (setembre-octubre 2008). Dins del dossier Agustí Bartra.
  17. «El teatre de Joan Baptista Xuriguera». Comunicació al simposi Escriptors dissidents. Joan Baptista Xuriguera, entre la literatura i la política, organitzat pel GELCC. Universitat Autònoma de Barcelona, 12 de novembre de 2008.
  18. «El teatre». Ponència al congrés “Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i cultura”, organitzat per la Fundació Carles Pi i Sunyer i el Centre d’Estudis de les Èpoques Franquista i Democràtica. Casa Golferichs de Barcelona, 21 de novembre de 2008. [Publicat dins Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i cultura. Textos del congrés. A cura de Laia Arañó Vega. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer, 2009. P. 364-385.ISBN: 978-84-95417-82-4. Format CD.]
  19. «M. Àngels Anglada, articulista: ètica i compromís» (amb Eusebi Ayensa). Ponència presentada en la jornada “L’obra de Maria Àngels Anglada avui”, organitzada per la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic, la Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona, Càtedra Unesco Dones, desenvolupament i cultures. Universitat de Vic, 20 d’abril de 2009.
  20. «Estratègies de mobilització i formes d’autogestió teatrals en l’escena catalana desl anys transitius (1975-1977)». Comunicació presentada dins del congrés Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà, organitzat pel Grup de Recerca Literatura Contemporània: estudis teòrics i comparatius sobre textualitat i la Càtedra Joan Ramis i Ramis, de la Universitat de les Illes Balears. Centre de Cultura “Sa Nostra” de Palma de Mallorca, 1-3 de juliol de 2009 (2).
  21. «El teatre català de l’exili», dins Jornades d’actualització científica i didàctica Literatura de l’exili, organitzat pel Grup d’Estudis sobre l’Exili Literari (GEXEL-UAB), el Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB) i l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE-UAB). Barcelona, UAB Casa Convalescència, 6-10 de juliol de 2009 (8).
  22. «L’impacte del cinema sonor en el teatre català: raons i controvèrsies (1929-1930)». Comunicació presentada al XV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Lleida, 7-11 de setembre de 2009.
  23. «Théâtre catalan pendant l’exil. 5 questions et quelques réponses». Ponència dins Colloque sur le Théâtre d’Oc et Catalogne, organitzat per l’associació del barri de Carmes-Saint Lazare.Théâtre des Carmes d’Avinyó, 12 de setembre de 2009.
  24. (amb Josep Camps). «La literatura al Pla d’Urgell: estat de la qüestió i perspectives de futur». Primeres Jornades d’estudis sobre el Pla d’Urgell, organitzades pel Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà. Golmés, 14 de novembre de 2009.
  25. «Josep Robrenyo contra Napoleó». Ponència presentada dins de les Jornades Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme, organitzades per l’Institut Menorquí d’Estudis. Menorca, 26-28 de març de 2010. Cercle Artístic de Ciutadella, 27 de març.
  26. «Ricard Salvat i el teatre basc». Comunicació presentada al Congrés Internacional País Basc-Països Catalans: camins de trobada, organitzat pel Lectorat de català de la Universitat del País Basc. Facultat de Lletres de la Universitat del País Basc, Vitòria, 10 de maig de 2010.
  27. «Margarida Xirgu, epistolari íntim». Comunicació presentada al VI Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica, Memòries, autobiografies i autoficcions, organitzat pel Grup de Recerca de Literatura Contemporània de la Universitat d’Alacant, 4 de novembre de 2010.
  28. «El porqué del teatro catalán en el exilio». Ponència presentada a les Segundas Jornadas sobre el exilio teatral republicano de 1939. Homenaje a la memoria de Ricardo Doménech, organitzat pel Grupo de Estudios del Exilio Literario de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra, 11 de març de 2011.
  29. «Literatura dramàtica catalana del segle xxi: una aproximació crítica». Ponència presentada en la I Jornada d’integrups de recerca Litcat1, organitzada pel GETCC-UAB, el GRAE-UAB i el TRILCAT-UPF amb la col·laboració de l’IEC. Institut d’Estudis Catalans, 11 de maig de 2012.
  30. «Margarida Xirgu en América Latina: compromiso y vivencia de la catalanidad en el exilio». Ponència presentada al Seminario Presencia Catalana en México y el resto de América Latina, organitzat per Universidad de Guadalajara, El Colegio de Jalisco i l’Instituto Nacional de Antropología e Historia. Biblioteca Pública del Estado de Jalisco “Juan José Arreola”, 30 de agosto de 2012.
  31. «La dramatúrgia republicana vista per Domènec Guansé (1931-1936)». Comunicació presentada al II Simposi internacional Pere Calders i el seu temps, organitzat pel Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB. Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, 16 de novembre de 2012.
  32. «La contestació cultural». Ponència presentada a les Jornades d’Actualització científica i didàctica (6a edició), Dictadura, democràcia i estat del benestar de la segona meitat del segle xx al segle xxi, organitzada pel CEFID i l’ICE de la UAB, 4 de juliol de 2013.
  33. «La censura i el teatre de Baltasar Porcel». Comunicació presentada al VI Col·loqui Internacional de l’Associació Francesa de Catalanistes, Les Illes Balears: literatura, llengua, història, arts, organitzat pel Centre de Recherches Interdisciplinaires sur les Mondes Ibériques Contemporaines (CRIMIC) i l’Association Française des Catalanistes, a la Université Paris-Sorbonene, Maison de la Recherche, París, 4 d’octubre de 2013.
  34. (amb Montserrat Corretger) «Els Retrats literaris de Domènec Guansé”, Ponència presentada al VII Simposi Internacional de Literatura Autobiogràfica, organitzat pel Grup de Recerca de Literatura Contemporània de la Universitat d’Alacant, Alacant, 8 de novembre de 2013.
  35. (amb Josep Camps). «Una proposta de ruta literària pel Pla d’Urgell». Comunicació presentada al II Congrés Internacional Geografies Literàries, organitzat pel Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura i el Grup de Recerca Textos Literaris Contemporanis: estudi, edició i traducció, Vic, 24-26 d’abril de 2014.
  36. «Ricard Salvat, censurat». Comunicació presentada al Congrés internacional «Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: institucionalització, representacions i identitat», organitzat pel grup de recerca IdentiCat sobre llengua, cultura i identitat de la UOC. Barcelona, 12 de novembre de 2014.
  37. «Ricard Salvat, ‘elemento desafecto al régimen’ (1963-1977)». Ponència presentada al Congrés internacional «Història i poètiques de la memòria: la violència política en la representació del franquisme», organitzat pel projecte emergent “Història i poètiques de la memòria: la violència política en la represenstació del franquisme (1977-2007)” (GRE113-29). Universitat d’Alacant, 20 de novembre de 2014.
  38. «Baltasar Porcel: ‘Se le considera como persona cuyas ideas políticas se inclinan hacia el separatismo catalán’ (1967-1972)». Comunicació presentada al 15è Col·loqui Internacional “Els estudis catalans i les pràctiques crítiques globals: transferències, transformacions, traduccions”, organitzat per la North American Catalan Society. IEC, 1 de juliol de 2015.
  39. «Une indentité menacée, une inclusion précaire. Le thème de l’immigration dans la littérature dramatique catalane (2008-2015)». Pon`necia presentada al Congrés L’étranger: Altérité, Altération, Métissage. Rencontres universitaires internationales, organitzats per la Università di Corsica Pasquale Paoli. Università di Corsica, Campus Mariani, Spaziu Universitariu Natale Luciani, 9 d’octubre de 2015.
  40. «La dramatúrgia política de Maria Aurèlia Capmany (1959-1965)». Comunicació presentada al IV Simposi Internacional d’arts escèniques, Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions, organitzat per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Grup de recerca «Memòria, Identitat i Ficcions». Universitat d’Alacant, 1 de desembre de 2016.
  41. (amb Eva Saumell) «Les figuracions de la vellesa en la literatura dramàtica catalana contemporània». Comunicació presentada al VII Seminari Internacional d’Estudis Transversals. Formes de l’alteritat en la cultura contemporània: el tractament de límits i fronteres, organitzat pel Grup d’Estudis Transversals de la Universitat d’Alacant. Seu Universitària Ciutat d’Alacant, 22 de setembre de 2017.
  42. «El pensament polític de Màrius Torres (1934-1942)». Comunicació presentada al II Simposi Internacional Màrius Torres, La ciutat d’ideals que volíem bastir, organitzat per la Càtedra Màrius Torres de la UdL. Universitat de Lleida, Facultat de Lletres, 26 d’octubre de 2017.
  43. «El teatre de Pau Faner: memòria, doblers i bellesa». Ponència presentada al Congrés Internacional Pau Faner, organitzat per l’Institut Menorquí d’Estudis. Ciutadella de Menorca, 4 de novembre de 2017.
  44. «Rafael Tasis, crític i confident literaris d’Odó Hurtado». Ponència presentada al II Seminari Rafael Tasis, Constel·lació tasiana. Contextos i relacions, organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC) i el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (UAB). Institut d’Estudis Catalans, 9 de març de 2018.
  45. «La censura d’Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis». Ponència presentada al IV Jornada Litcat de Grups de Recerca de Literatura Catalana Contemporània, organitzat pel Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC), el Departament de Filologia Catalana de la URV i la Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari. Universitat Rovira i Virgili, 17 de maig de 2018.
  46. «El retaule del flautista (1970), de Jordi Teixidor. Censura, recepción, pervivencia y patrimonialización de una obra popular». Ponència presentada al Colloque internacional Patrimonialisation de la mémoire collective dans le domaine culturel e historique de l’Espagne contemporaine. Symptôme de mondialisation ou défaillance identitaire?, organitzat pel Laboratoire ICTT, de la Université d’Avignon; el Laboratori Memòria, Identitat, Ficció, de la Universitat d’Alacant, i la School of Literatures, Languages and Cultures, d’Edimburg. Université d’Avignon, Campus Hannah Arendt, 19 d’octubre de 2018.
  47. «Maria Aurèlia Capmany, la història feta memòria». Ponència presentada al Simposi Trias «Maria Aurèlia Capmany: escriptura i pensament» (Barcelona, 7-9 de novembre de 2018), organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Institució de les Lletres Catalanes i la Universitat de Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, 7 de novembre de 2018.
  48. (amb Josep Camps Arbós) «Domènec de Bellmunt, cronista polític de l’exili català (1939-1945)». Comunicació presentada al Congrés Internacional «Literatura i Exili», organitzat pel Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana i el Grup de Recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat Clàssica, tots dos de la URV. URV, Tarragona, 23 d’octubre de 2019.
  49. (amb Manuel Molins) «Ricard Salvat i el teatre de l’absurd: una esmena a la totalitat». V Simposi Internacional d’Arts Escèniques. «Qüestionaments i reformulacions contemporànies del text teatral: del “teatre de l’absurd” als nous paradigmes performatius. Centenari Joan Brossa», organitzat per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i Grup de Recerca «Memòria, Identitat i Ficcions» de la UA. Universitat d’Alacant, 15 de novembre de 2019.
  50. «El teatro de Llorenç Villalonga y la censura franquista». Comunicació presentada al Congreso Internacional «Literatura y Franquismo: ortodoxias y heterodoxias», organizado por la Universidad de Alcalá. Universidad de Alcalá, 21 de noviembre de 2019.
  51. (amb Montserrat Bacardí) «Rafael Tasis, l’home pont entre l’exili i l’interior en la literatura catalana de postguerra». Ponència per invitació presentada al VI Congreso Internacional «Puentes de diálogo entre el exilio republicano de 1939 y el interior», organitzat per Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL-UAB). Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, 19 de desembre de 2019.
  52. «Teatre sota censura: entre la ideologia i la moral». Ponència per invitació presentada al X Fòrum del Patrimoni Literari, «Literatura i censura», organitzat per la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada / Carles Fages de Climent. Virtual, 4 de novembre de 2020.
  53. «Rafael Tasis i la novel·la catalana contemporània». Ponència per invitació presentada al V Simposi de literatura comparada a Catalunya. Comparatistes sense comparatisme, organitzat pel Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu (UB) i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Vil·la Joana, 9 d’abril de 2021.
  54. «Bienvenidos al paraíso: Islàndia, de Lluïsa Cunillé». Ponència per invitació presentada a la Journée d’Étude ReSo (Recherches sur les Suds et les Orients), Théâtre catalan contemporain: l’univers de Lluïsa Cunillé, organitzada per ReSo (Université Paul-Valéry Montpellier 3) i l’Association Française des Catalanistes, Université Paul-Valéry Montpellier 3, 12 d’abril de 2021.
  55. «L’obra de ficció de Ferran Soldevila». Ponència presentada al Simposi Ferran Soldevila, entre la història i la literatura, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes (Departament de Cultura), la Secció Històrico-Arqueològica (IEC) i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). Virtual, 18 de maig de 2021.
  56. «Il·luminar el passat i el present: textos contra l’oblit i l’exclusió». Ponència presentada al Simposi «Memòria, realitat i teatre a les Illes Balears del segle XXI», organitzat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears, la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC) i el Teatre Principal de Palma. Palma, Estudi General Lul·lià i Teatre Principal de Palma, 16 de juny.
  57. «Las conexiones internacionales de Ricard Salvat durante el tardofranquismo». Comunicació presentada al taller «Redes culturales transnacionales en el tardofranquismo», en el XV Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea, «La historia habitada. Sujetos, procesos y retos de la Historia Contemporánea del siglo XXI», Universidad de Córdoba, 11 de setembre de 2021.
  58. «Una democracia incompleta: la dramaturgia catalana frente a la violencia política». Ponència presentada al I Simposio Internacional de Teatro Contemporáneo en Latinoamérica y Europa, tema “Violencia política y teatro”, modalitat virtual, Universidad Distrital Francisco José de Caldas (Bogotà, Colòmbia), universitat amfitriona, i Universitat Autònoma de Barcelona (Cataluña). Bogotá, 21 d’octubre de 2021.
  59. «El teatre de J. B.». Ponència invitada a la Jornada Joan Barceló, organitzada per la Càtedra Màrius Torres d’Estudis sobre Patrimoni Literari Català. Universitat de Lleida, Facultat de Lletres, Sala Víctor Siurana, 28 d’octubre de 2021.
  60. «Ricard Salvat i el Consell Mundial de la Pau durant el tardofranquisme. Noves aportacions». Ponència al Congrés “Política i cultura de les xarxes intel·lectuals transnacionals en el tardofranquisme (1960-1975), organitzat per la Secció d’Història Contemporània i Món Actual, i el Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals. Facultat de Geografia i Història, 29 d’abril de 2022.
  61. «La relació de Hannah Arendt i Martin Heidegger en quatre textos de la literatura dramàtica europea del segle XXI». Comunicació al IV Simposi Internacional d’Arts Escèniques «Memòria i identitat a través de la literatura dramàtica catalana comparada (1989-2020)», organitzat per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i el Grup de Recerca «Memòria, Identitat i Ficcions» (UA). Centre Benedetti, Facultat de Filosofia i Lletres, Universitat d’Alacant, 21 d’octubre de 2022.
  62. «L’article periodístic de Guillem Viladot». Ponència invitada al Simposi Viladot, organitzat per la Càtedra Màrius Torres de la UdL i la Fundació Lo Pardal d’Agramunt. UdL, Facultat de Lletres, 27 d’octubre de 2022.
  63. «Les primeres incursions teatrals de Francesc Serés». Comunicació presentada al Simposi «Francesc Serés: la pell de la realitat», dins del cicle «Clàssics contemporanis», organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). Institut d’Estudis Catalans, 3 de març de 2023.
  64. «Las guerras contemporáneas en la dramaturgia catalana del siglo XXI». Ponència presentada al Simposi «Guerra y teatro en el siglo XXI. 2º Simposio internacional de teatro contemporáneo en Latinoamérica y Europa», organitzat pel Centre de Recerca en Arts Escèniques (CRAE-UAB), Red Internacional de Investigadores de Teatro Latinoamericanos y Europeos (RIITLE), Universitat Autònoma de Barcelona i Universidad Distrital Francisco José de Caldas (Bogotà, Colòmbia). Casa Amèrica Catalunya, 25 d’octubre de 2023.
  65. «El teatre de l’exili d’Ambrosi Carrion». Ponència presentada a «El redescobriment d’un autor fonamental del segle XX: Jornada d’homenatge a Ambrosi Carrion», organitzada per l’Aula Poètica de la UB i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia de la UB, 7 de novembre de 2023.
  66. «Josep Maria de Sagarra, crític teatral». Ponència per invitació presentada al VII Simposi de literatura comparada a Catalunya. Comparatistes sense comparatisme, organitzat pel Grup de Recerca de Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu (UB) i el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Vil·la Joana, 13 de desembre de 2023.

Recerca

2022-2025. Director del Centre de Recerca en Arts Escèniques (CRAE) de la UAB, aprovat pel Consell de Govern de la UAB el 14 de desembre de 2022 i constituït el 20 de desembre de 2022.

Grups de recerca

2022-2025. 2021 SGR 00579. Grup de Recerca en Arts Escèniques i Musicals en les Societats Contemporànies (GRAEMUSC, GRC). Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Institut del Teatre de Barcelona. Investigador principal: Francesc Cortès Mir. 15 investigadors.

2017-2020. 2017 SGR 1425. Grup de Recerca Consolidat del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (GREC-CEHI).  Confluència de tres grups de recerca consolidats: Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA), Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI), i el Grup de Recerca Multiculturalisme i Gènere. Investigador principal: Andreu Mayayo Artal. 32 investigadors.

2014-2016. 2014SGR1615. Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània. AGAUR. Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Vic, UOC. Investigador principal: Jaume Aulet Amela. 23 investigadors.

2009-2013. 2009SGR1034. Grup de Recerca en Arts Escèniques (SGR). AGAUR. Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Université d’Avignon, Institut del Teatre de Barcelona, University of Richmond, University of London, Universitat Politècnica de Catalunya, Universidad de Alicante, ESADIB. 36.000 euros. Investigador principal: Francesc Foguet i Boreu. 20 investigadors.

2006-2009. 2005SGR-00473. Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània. CIRIT (Generalitat de Catalunya). Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Pompeu Fabra). 38.600 euros. Investigador responsable: Jordi Castellanos Vila. 35 investigadors.

2002-2005. 2001SGR-00149. Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània. CIRIT (Generalitat de Catalunya). Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Pompeu Fabra. 53.274. Investigador principal: Jordi Castellanos Vila. 35 investigadors.

2002-2005. Grup d’Estudis d’Història i Recepció de les Arts de l’Espectacle-Universitat Pompeu Fabra. CIRIT (Generalitat de Catalunya). Universitat Pompeu Fabra, UOC. 7.200.000 PTA. Investigador principal: Enric Gallén Miret. 6 investigadors.

2001-2002. SGR-00048. Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània. CIRIT (Generalitat de Catalunya). Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Pompeu Fabra. 4.300.000 PTA. Investigador responsable: Jordi Castellanos Vila. 34 investigadors.

1999-2005. 2003/XT/00035. Xarxa Temàtica d’Orientacions i Tendències en les Arts Escèniques a Catalunya. AGAUR. Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya. 9.000 euros. Investigador responsable: Manuel Jorba Jorba (2003-2005) i Núria Santamaria Roig (2005-2006). 14 investigadors.

2001-2002. 2000SGR-00048. Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània. CIRIT (Generalitat de Catalunya). Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona. 4.300.000 PTA. 34 investigadors.

1999-2000. 1998GR-00066. Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània. CIRIT (Generalitat de Catalunya). Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Pompeu Fabra. 2.800.000 PTA. Jordi Castellanos Vila. 30 investigadors.

1997-1998. 1996SGR-00085. Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània. CIRIT (Generalitat de Catalunya). Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Pompeu Fabra. 3.100.000 PTA. Inverestigador responsable: Jordi Castellanos Vila. 18 investigadors.

1995-1996. 1995SGR-00607. Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània. CIRIT (Generalitat de Catalunya). Universitat Autònoma de Barcelona. 3.100.000 PTA. Investigador responsable: Jordi Castellanos Vila. 17 investigadors.

1994-1995. CS93-2022. Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània. CIRIT (Generalitat de Catalunya). Universitat Autònoma de Barcelona. 3.800.000 PTA. Investigador responsable: Jordi Castellanos Vila. 13 investigadors.

***

Membre, del 2009 al 2017, del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) i, del 2018 al 2022, del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID).

***

Coordinador general de la Red Internacional de Investigadores Teatrales Latinoamericanos y Europeos (RIITLE), creada el 2021 i adherida al Centre de Recerca d’Arts Escèniques de la UAB.

Projectes de recerca

2019-2022. PGC2018-098191-B-I00. «Europa y el cambio cultural en España. Compromiso intelectual, redes culturales, conexiones transnacionales (1960-1975)». «Proyectos de I+D de Generación de Conocimiento» correspondientes al Programa Estatal de Generación de Conocimiento y Fortalecimiento Científico y Tecnológico del Sistema de I+D+i. Universitat de Barcelona, Universitat de les Illes Balears i Universitat Autònoma de Barcelona, 11 investigadors. 36.000 euros. Investigadors principals: Carles Santacana i Teresa Abelló.

14.4.2016-31.12.2017. HAR2014-52882-P. «Los fundamentos del cambio cultural en España (1960-1975)». 2016-2017. Ministerio de Economía y Competitividad. Universitat de Barcelona. 38.000 euros. Investigador principal: Jordi Casassas Ymbert. 15 investigadors.

2012-2015. FFI2011-25037. Salvador Espriu: estudio genético e interartístico de su obra. Ministerio de Ciencia e Innovación. Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, UOC. 12.100 euros. Investigador principal: Víctor Martínez Gil. 7 investigadors.

2009-2011. FFI2008-03048. Cultura i literatura a Catalunya, 1939-1959. Ministerio de Ciencia e Innovación. Universitat Autònoma de Barcelona. 39.930 euros. Investigador principal: Jordi Castellanos Vila. 13 investigadors.

2005-2008. HUM2005-01109/Filo. Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX. Ministerio de Educación y Ciencia (DGCYT). Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona. 35.700 euros. Investigador principal: Jordi Castellanos Vila. 17 investigadors.

2002-2005. BFF2002-01041. L’escriptor i la seva imatge. Projecció social de la literatura a la Catalunya contemporània. Ministerio de Ciencia y Tecnologia. Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona. 49.680 euros. Investigador responsable: Jordi Castellanos Vila. 18 investigadors.

2004. Concessió d’un ajut del Programa Juan de la Cierva en el marc del projecte de recerca BFF2002-01041 «L’escriptor i la seva imatge: Projecció social de la literatura a la Catalunya contemporània», finançat pel McyT i dirigit pel Dr. Jordi Castellanos i Vila, del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB. Renúncia a l’ajut per fer classes a la UAB.

1999-2002. PB98-0881. La novel·la catalana contemporània. Història i crítica. Ministerio de Educación y Ciencia (DGES). Universitat Autònoma de Barcelona. 2.500.000 PTA. Investigador responsable: Jordi Castellanos i Vila. 14 investigadors.

1995-1998. PB-94-0710. Història i crítica de la novel·la a Catalunya (1862-1939). Ministerio de Educación y Ciencia (DGCYT). Universitat Autònoma de Barcelona. 4.000.000 PTA. Investigador responsable: Jordi Castellanos Vila. 19 investigadors.

1995. PB91-0478. Novel·la i societat catalana (1924-1939). Ministerio de Educación y Ciencia (DGCYT). Universitat Autònoma de Barcelona. 5.200.000 PTA. Investigador responsable: Jordi Castellanos Vila. 19 investigadors.

***

Membre del Comitè Executiu i Científic del Projecte de Recerca sobre les Arts Escèniques Catalanes (PRAEC), dependent de l’Institut del Teatre de Barcelona, amb la participació de les universitats dels Països Catalans, l’IEC i la Xarxa Vives. Des del 2011.

Tesis doctorals dirigides

Direcció

2014. El conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909). Identitat de classe, moral social i debat polític, de Joan Tomàs Martínez Grimalt. President: Pere Gabriel. Secretari: Enric Gallén. Vocal: Damià Pons. Qualificació: Excel·lent cum laude. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 30 d’abril.

2014. La guerra en la dramaturgia chilena, de Tania Faúndez. President: Manuel Aznar Soler. Secretari: Jaume Peris. Vocal: Antoni Ramon. Qualificació: Excel·lent cum laude. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 21 de maig.

2015. Cuina, teatre i modernitat. Barcelona, 1888-1919, d’Eva Saumell i Olivella. President: Jesús Contreras Hernández. Secretària: María Ángeles Pérez Samper. Vocal: Miquel M. Gibert. Qualificació: Excel·lent cum laude. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 11 de desembre.

2016. Domènec Guansé: crítica, periodisme i narrativa (1918-1936), d’Antoni Isarch Borja. Presidenta: Maria Campillo. Secretària: Montserrat Corretger. Vocal: Josep Camps i Arbós. Qualificació: Excel·lent cum laude. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 19 d’octubre.

2018. La dimensión crítica del teatro de Roger Bernat, René Pollesch y Christina Schmutz / Frithwin Wagner- Lippok. Uso de texto y reflexión crítica en la conjunción de teoría y práctica. Una aproximación fenomenológica a Numax-Fagor-Plus, Kill Your Darlings! Streets of Berladelphia y els suplicants/ conviure a bcn, de Christine Wilhelmine Schmutz. Presidenta: Mercè Saumell. Secretari: Enric Ciurans. Vocal: Antoni Ramon. Qualificació: Excel·lent. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 25 de maig.

2019. La dramaturgia contemporánea en México (1984-2015): archipiélagos, edición y autores, de Cristián Josué Cortés Jiménez. President: Gabriel Sansano. Secretària: Antonia Amo. Vocal. Gracia Morales. Qualificació: Excel·lent cum laude. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 20 de desembre.

2021. Mercè Rodoreda, patrimonialització i arts escèniques (1975-1999), de Xavier Serrat i Brustenga. Presidenta: Montserrat Palau. Secretària: Isabel Marcillas. Vocal: Maria Llombart. Qualificació: Excel·lent cum laude. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 25 de març.

2022. Gregor Díaz: la dramaturgia del marginado en la ciudad. Una aproximación a las renovaciones estéticas e ideológicas en la escritura dramática peruana de las décadas de 1960 a 1990, d’Ernesto Barraza Eléspuru. Presidenta: Cristina Bravo Rozas. Secretària: Alba Saura-Clares. Vocal: Rita Álvarez Carbajal. Qualificació: Excel·lent cum laude. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 21 de desembre.

2023. Configuraciones de la identidad actual en la escena experimental vasca, de Rakel Marín Ezpeleta. President: Pedro María (Kepa) Fernández de Larrinoa de Pablos. Secretària: Esther Lázaro Sanz. Vocal: Helena Buffery. Qualificació: Excel·lent, cum laude. Menció de doctorat internacional. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 17 de novembre.

Codirecció

2018. Amb Sandra Camacho López (Universidad de Antioquia de Colombia). De hombres y de bestias. Figuras animales de lo político en el teatro colombiano contemporáneo, de Sandra María Ortega Garzón. Presidenta: Beatriz Aracil. Secretària: Beth Escudé. Vocal: Núria Casado. Qualificació: Excel·lent cum laude. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 21 de setembre.

2023. Amb Roberta Pierangela Gandolfi (Università degli Studi di Parma). Installazioni artistiche partecipative come modus operandi del teatro contemporaneo: la proposta di Teatro di Giornata, d’Irene Salza. President: Fabrizio Firaschini. Secretària: Núria Llorens i Moreno. Vocal: Antoni Ramon i Graells. Qualificació: Excel·lent. UAB, Facultat de Filosofia i Lletres, 15 de juny.

Acreditacions

Avaluació positiva de tres sexennis d’investigació, 1997-2006, 2008-2013 i 2014-2019 per ANECA, Comitè Assessor 11 (sol·licitud: ACC#1494-1148033). 5 de maig de 2023.

Avaluació de l’Acreditació de recerca avançada resolta favorablement per l’AQU (codi del tràmit, ID: 5B73H67B1), 2a convocatòria catedràtic 2020. Hum / 11177. 7 d’abril de 2021.

Avaluació de l’activitat investigadora [període 2014-2019] resolta positivament per l’AQU, corresponent al tercer tram de recerca. Registre: 9067/100087 / 2020. Codi del tràmit (ID): LWX29ZB99. 1a Convocatòria AAI Contractat (2020). 13 de juliol de 2020.

Avaluació de l’activitat investigadora [període 2008-2013] resolta positivament per l’AQU, corresponent al segon tram de recerca. Sol·licitud número de registre: 9015 – 74838 / 2014 (juny de 2014).

Avaluació positiva per a l’«Acreditación para el cuerpo de Profesores Titulares de Universidad», Programa Academia de l’ANECA, 7 d’octubre de 2009. Referència 2009-002784.

Avaluació positiva de l’activitat docent del professorat per al tram docent autonòmic, certificats per l’AQU 1) per al període 1/01/1995 a 17/12/2007 de lector (2008); 2) per al període 18/12/2007 a 17/12/2012 d’agregat (2013); 3) per al període 18/12/2012 a 17/12/2017 d’agregat (2018), i 4) per al període 18.12.2017-17.12.2022 d’agregat/titular (2023). Avaluació dels trams de docència bàsics: 1) període 1995-2003 de Lector; 2) període 2003-2009 d’agregat; 3) 2009-2014 d’agregat.

Avaluació de l’activitat investigadora [període 1999-2006] resolta positivament per l’AQU, corresponent a primer tram de recerca. Sol·licitud número d’expedient U1448/6037934-51 (juny de 2007).

Acreditació d’haver superat el Programa Formació Docent en Educació Superior –FDES– amb una durada de 6 crèdits ECTS per la Unitat d’Innovació Docent en Educació Superior de l’IDES (Innovació Docent en Educació Superior) de la UAB, núm. 00038 (26 de setembre de 2006).

Acreditació de recerca per l’AQU, núm. d’expedient U1445/4745037-39 (juliol de 2006).

Acreditació com a «Profesor contratado doctor» (referència 2005-4939) i «Profesor de universidad privada» (referència 2005-4940) per l’Agencia Nacional de Evaluación y Acreditación (ANECA) del Ministerio de Educación y Ciencia (desembre de 2005).

Acreditació com a professorat lector per l’AQU, núm. d’expedient U1443/3579631-21 (abril de 2005).

Activitats

Organització d’actes acadèmics

2024. Coordinador, amb Aïda Ayats, del Simposi «Albert Mestres, una indagació dels límits» (cicle «Clàssics contemporanis»), organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC), amb la col·laboració de l’AELC i el CRAE-UAB. Institut d’Estudis Catalans, 1 de març.

2023. Membre del Comitè Científic del Congreso Internacional VIII CIJIET – I Teatrales, organitzat pel Grupo de Inverstigación de Estética y Teoría de las Artes (GEsTA) de la Facultat de Filosofia de la Universidad de Salamanca i l’Asociación Teatrales. Universidad de Salamanca, 8-10 de novembre.

2023. Coordinador, amb Sandra María Ortega, del II Simposio Internacional de Teatro Contemporáneo en Latinoamérica y Europa, tema «Guerra y teatro en el siglo XXI», organitzat per la RIITLE, el Centre de Recerca en Arts Escèniques de la UAB, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Distrital Francisco José de Caldas (Bogotà, Colòmbia), amb la col·laboració de Casa Amèrica Catalunya, Institut Ramon Llull i Faberllull. Barcelona, Casa Amèrica Catalunya, 25 d’octubre.

2023. Coordinador de la Residència Faberllull (Institut Ramon Llull), «Guerra i teatre al segle XXI». Amb la participació de Luis Emilio Abraham, Ernesto Barraza, Fabienne Crastes, Tania Faúndez, Esther Lázaro, Isabel Marcillas, Sandra Ortega, Daniela Pauletti i Irene Salza. Olot, del 16 al 23 d’octubre.

2023. Coordinador del cicle «Recerca sènior» [Jaume Comas, David George, Manuel Molins i Antoni Ramon], organitzat pel Centre de Recerca en Arts Escèniques de la UAB. Curs 2023-2024.

2023. Coordinació, amb Maria Llombart, del Simposi «Confluències entre la història i la literatura», organitzat per la Secció Històrico-Arqueològica i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC), amb la col·laboració del Departament de Filologia Catalana de la UAB, el Grup de Recerca ReSO (Recherche sur les Suds et les Orients)-Université Paul Valéry i l’Association Française des Catalanistes. IEC, 14 d’abril.

2023. Coordinació, amb Gemma Bartolí, del cicle «Escriptores d’avui» (Meritxell Cucurella-Jorba, poeta; Eva Baltasar, novel·lista; Núria Casado, dramaturga; Marina Garcés, assagista), organitzat pel Departament de Filologia Catalana i la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Març-abril.

2022. Coordinador, amb Daniel Casals i Mar Massanell, del IV Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i a la universitat. «Llegir, escriure i parlar a l’aula», promogut per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, i coorganitzat amb el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, la UAB, la Secció Filològica i Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i el Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània. IEC, 25 de novembre.

2022. Membre del comitè organitzador del VI Simposi Internacional d’Arts Escèniques, «Memòria i identitat a través de la literatura dramàtica catalana comparada (1989-2020)», organitzat per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Literaris Iberoamericans Mario Benedetti. Universitat d’Alacant, 20 i 21 d’octubre.

2022. Membre del Comitè Científic del VII Congrés Internacional de Joves Investigadors en Estudis Teatrals, organitzat per la Universidad de Murcia, amb la col·laboració de l’Institut del Teatre de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. 8-11 de novembre.

2022-2026. Coordinador general, amb Montserrat Bacardí, del cicle «Clàssics Contemporanis», dedicat a Dolors Miquel (2022, coord. Òscar Bagur i Olívia Gassol), Francesc Serés (2023, coord. Josep Camps i Maria Dasca), Albert Mestres (2024, coord. Aïda Ayats i Francesc Foguet), Perejaume (2025, coord. Víctor Martínez-Gil i Mireia Sopena) i Miquel Desclot (2026, coord. Montserrat Bacardí i Jordi Mas), organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). Les actes són publicades en la col·lecció «Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura» (SCLL-IEC).

2021. Coordinador, amb Sandra María Ortega, del I Simposio Internacional de Teatro Contemporáneo en Latinoamérica y Europa, tema “Violencia política y teatro”, modalitat virtual, Universidad Distrital Francisco José de Caldas (Bogotà, Colòmbia), universitat amfitriona, i Universitat Autònoma de Barcelona (Cataluña), amb la col·laboració de Casa Amèrica, Institut Ramon Llull i Faberllull. Bogotá, 21-22 d’octubre de 2021.

2021. Coordinador de la Residència Faberllull (Institut Ramon Llull), «Violència política i teatre al segle XXI». Amb la participació de Luis Emilio Abraham (en línia), Antonia Amo, Ernesto Barraza, Francesc Foguet, Sandra Ortega, Irene Salza. Olot, del 24 setembre a l’1 d’octubre. https://faberllull.cat/ca/residencia.cfm?id=39104&url=teatre.htm

2021. Coordinador, amb Anton Carbonell i Antoni Dalmases, de la jornada en línia Ensenyar literatura catalana a l’educació secundària, organitzat pel Col·lectiu Pere Quart i la Societat Catalana de Llengua i Literatura, amb el suport del Departament de Filologia Catalana de la UAB, 12 de juliol.

2021. Coordinador, amb Joan Tomàs Martínez, del Simposi «Memòria, realitat i teatre a les Illes Balears del segle XXI», organitzat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears, la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC) i el Teatre Principal de Palma. Palma, Estudi General Lul·lià i Teatre Principal de Palma, 16 de juny.

2021. Coordinador, amb Enric Pujol, del Simposi virtual «Ferran Soldevila, entre la història i la literatura», organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes (Departament de Cultura), la Secció Històrico-Arqueològica (IEC) i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). Institut d’Estudis Catalans, 18 de maig.

2021. Coordinador, amb Ramon Aran, del Simposi virtual «Joan Teixidor i el teatre català contemporani», organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC) i l’Ateneu Barcelonès. Institut d’Estudis Catalans i Ateneu Barcelonès, 16 de març.

2020. Coordinador, amb Aïda Ayats, de la Jornada virtual «La dramatúrgia catalana al segle XXI, balanç crític», organitzada per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). Institut d’Estudis Catalans, 30 d’octubre.

2020. Coordinador, amb Eusebi Ayensa, del Simposi «Rellegir Anglada», en commemoració del 90è aniversari del seu naixement, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). Institut d’Estudis Catalans, 9 de març.

2019. Membre del Comitè Organitzador del V Simposi Internacional d’Arts Escèniques, «Qüestionaments i reformulacions contemporànies del text teatral: del “teatre de l’absurd” als nous paradigmes performatius. Centenari de Joan Brossa», organitzat per l’Institut d’Interuniversitari de Filologia Valenciana, Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i Grup de Recerca «Memòria, Identitat i Ficcions». Universitat d’Alacant, 14 i 15 de novembre.

2019. Membre el Comitè Científic del congrés internacional 80 ans après ‘La retirada’. L’exil républicain espagnol en France: théâtre, culture et engagement, organitzat pel GEXEL (UAB) i el Laboratoire ICTT de la Université d’Avignon. Université d’Avignon, 4 de novembre.

2018-2019. Membre del Comitè Científic del congrés Internacional Literatura i Exili, organitzat pel Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana i el Grup de Recerca Literatura, Iconografia i Recepció de l’Antiguitat Clàssica, tots dos de la URV. Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 23-25 d’octubre.

2019. Coordinador, amb Montserrat Bacardí, del Simposi «Teresa Pàmies, política, memòria i literatura», organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). Institut d’Estudis Catalans, 8 d’octubre.

2019. Coordinador, amb Olívia Gassol, del Simposi «La Colla de Sabadell: Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols», organitzat per l’Ajuntament de Sabadell, el Col·lectiu Pere Quart, la Institució de les Lletres Catalanes, la Comissió 100 Anys de la Colla de Sabadell, el Departament de Filologia Catalana de la UAB i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). Casal Pere Quart, Sabadell, 4 i 5 d’octubre.

2019. Coordinador del seminari interuniversitari «La recerca humanística en l’àmbit europeu», organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, la Université d’Avignon, la Université Paul Valéry-Montpellier i la Universitat d’Alacant. Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, 11 de juny.

2018. Membre del Comitè Científic de la VI Conferència de l’Aula Molas, «Llegir. On som?». Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 1 de juny.

2018. Coordinador, amb Montserrat Bacardí, del Simposi «Vigència de Manuel de Pedrolo» (IEC, 11 i 12 d’abril), organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC), la Institució de les Lletres Catalanes, el Departament de Filologia Catalana de la UAB i el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània.

2018. Coordinador, amb Montserrat Bacardí, del II Seminari Rafael Tasis, «Constel·lació tasiana. Contextos i relacions» (IEC, 9 de març), organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC) i el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània.

2017. Coordinador, amb Daniel Casals, del seminari Armand Blanch, una figura clau del radioteatre català», organitzat per la SCLL, Departament de Filologia Catalana de la UAB i Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània de la UAB. Presentació de la ponència: «Armand Blanch, perfil biogràfic i obra teatral». IEC, 24 de novembre.

2017. Coordinador, amb Jaume Aulet i Anton Carbonell, del curs Ensenyar literatura catalana avui. Eines, estratègies i neguits, organitzat per l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB i el Departament de Filologia Catalana de la UAB. Casa de la Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, 10-14 de juliol (curs d’estiu) i 24 d’octubre-12 de desembre (curs d’hivern).

2017. Membre del Comitè Científic [amb Jaume Aulet, Glòria Casals, Enric Cassany, Josep M. Domingo, Marina Gustà, Josep Murgades] de la V Conferència de l’Aula Molas, «Crítica i literatura. Les raons dels crítics». Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 5 de maig.

2017. Coordinador, amb Daniel Casals, del III Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i a la universitat. «Afer d’estat: la llengua i la literatura a les aules», organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la UAB amb la col·laboració de la Secció Filològica de l’IEC, la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC), l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i el Grup de Recerca en Història de la Llengua Catalana de l’Època Contemporània de la UAB. Institut d’Estudis Catalans, 26 d’abril.

2016-2022. Coordinador general de les jornades de balanç crític de la literatura catalana del segle XXI, dedicades a la poesia (2016, coord. Òscar Bagur i Olívia Gassol), la narrativa (2018, coord. Josep Camps i Maria Dasca), el teatre (2020, coord. Aïda Ayats i Francesc Foguet) i l’assaig (2022, coord. Víctor Martínez-Gil i Mireia Sopena), organitzades per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). Les actes són publicades en la col·lecció “Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura” (SCLL-IEC).

2016. Membre del Comitè Organitzador del IV Simposi Internacional d’Arts Escèniques, «Dramatúrgies contemporànies per a la igualtat: autories, escenificacions, recepcions», organitzat pel Grup d’Investigació Memòria, Identitat i Ficcions de la UA. Universitat d’Alacant, 1-2 de desembre.

2016. Membre del Comitè Científic [amb Jaume Aulet, Glòria Casals, Enric Cassany, Josep M. Domingo, Marina Gustà, Josep Murgades] de la IV Conferència de l’Aula Molas, «Barcelona, capital literària». Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 20 de maig.

2016. Coordinador, amb Montserrat Bacardí i Àlex Martín, del I Seminari Rafael Tasis. Rafael Tasis (1906-1966), cinquanta anys després, organitzat pel Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània, el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània, tots dos de la UAB, i la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC. Institut d’Estudis Catalans, 9 de març.

2015. Membre del Comitè Organitzador [amb Josep M. Domingo i Montserrat Comas] de la III Conferència de l’Aula Molas, «Estudis literaris: quin demà per a estudis de sempre?». Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 15 de maig.

2015. Membre del Comitè Científic [amb Rafael Alemany, Glòria Bordons, Joan Borja, Enric Cassany, Anna Margallo, Josep Anton Fernàndez, Gemma Lluch, Tomàs Martínez, Montserrat Palau, Margalida Pons, Ramon X. Rosselló, Llorenç Soldevila, Josep Ramon Veny, ] del II Simposi d’Ensenyament de la Literatura i la Llengua, organitzat per la Universitat d’Alacant. Facultat de Traducció de la UA, 6-7 de març.

2014. Membre del Comitè Científic [amb Jaume Aulet, Glòria Casals, Enric Cassany, Josep M. Domingo, Marina Gustà, Josep Murgades] de la II Conferència de l’Aula Molas, «Les ciutats i l’espai intel·lectual. Catalunya (1914-1936)». Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 23 de maig.

2013. Membre del Comitè Organitzador [amb Víctor Martínez-Gil, Jordi Cerdà, Olívia Gassol, Gabriella Gavagnin, Teresa Iribarren i Núria Santamaria] del II Simposi internacional Salvador Espriu. Després de La pell de brau, organitzat pel GELLC-UAB i el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 13-15 de novembre.

2013. Coordinador, amb Daniel Casals, del II Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la Secundària i a la Universitat, «Quin futur volem? Perspectives i propostes» Institut d’Estudis Catalans, 11 d’octubre.

2013. Membre del Comitè Científic [amb Jaume Aulet, Glòria Casals, Enric Cassany, Josep M. Domingo, Marina Gustà, Josep Murgades] de la I Conferència de l’Aula Molas, «La catalanística en l’acadèmia global». Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 17 de maig.

2012. Membre del Comitè Organitzador [amb Antònia Amo, David George, Jaume Lloret, Isabel Marcillas, Albert Mestres, Ramon X. Roselló, Gabriel Sansano, Núria Santamaria i Pere Santandreu] del III Simposi Internacional d’Arts Escèniques. «L’intèrpret (del teatre naturalista a l’escena digital)». Universitat d’Alacant, 22-24 de novembre.

2012. Membre del Comitè Científic [amb Núria Santamaria] de les IV Jornades de debat sobre el repertori teatral català. «Dona i teatre». Institut del Teatre de Barcelona, 9 de novembre.

2012. Coordinador del II Seminari GRAE, organitzat pel Grup de Recerca en Arts Escèniques de la UAB. UAB, 19 d’octubre.

2012. Membre del Comitè Científic [amb Maria Codinachs, Antoni Tort, Ramon X. Rosselló, Neus Real i Núria Santamaria], del IV Simposi sobre el teatre infantil i juvenil. Teatre infantil i humor. UAB, 18 d’octubre de 2012.

2012. Coordinació, amb Montserrat Bacardí i Enric Gallén, de la I Jornada d’Intergrups de recerca. La literatura catalana contemporània: intertextos, influències i relacions. Institut d’Estudis Catalans, 11 de maig de 2012.

2012. Membre del Comitè Organitzador [Sharon G. Feldman, Núria Santamaria, Joan Tomàs Martínez] del I Congrés Internacional del GRAE, «La frontera, un concepte ineludible?». Barcelona, 1-3 de març.

2010. Coordinador del I Seminari GRAE, organitzat pel Grup de Recerca en Arts Escèniques de la UAB. UAB, 15 d’octubre.

2010. Coordinador, amb Jordi Auseller i Núria Santamaria, del III Simposi sobre el teatre infantil i juvenil «Si l’emperador va nu!», organitzat pel Grup de Recerca en Arts Escèniques de la UAB, el Grup Bambalina Teatre i la Fundació Xarxa de Teatre Infantil i Juvenil, i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Universitat Autònoma de Barcelona, 14 d’octubre.

2010. Coordinador, amb Núria Santamaria i Mercè Saumell, de «L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: entre el mite i la realitat? III Jornades de debat sobre el repertori teatral català», organitzades pel Departament de Filologia Catalana de la UAB, el Grup de Recerca en Arts Escèniques de la UAB i l’Institut del Teatre de Barcelona, 17 de març.

2009. Membre del Comitè Organitzador [amb Sharon G. Feldman, Isabel Marcillas, Lluís Meseguer, Núria Santamaria, Gabriel Sansano, Josep Lluís Sirera i David George] del II Simposi Internacional d’Arts Escèniques: Les formes del teatre breu, organitzat per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Grup de Recerca Tradicions teatrals i dramatúrgies contemporànies de la Universitat d’Alacant amb la col·laboració del Grup de Recerca en Arts Escèniques de la UAB, el Departament de Filologia Catalana de la UA i el Departament de Filologia Catalana de la UAB. Sueca, 10-12 de desembre.

2009. Coordinador, amb Daniel Casals, del I Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la Secundària i a la Universitat. Què i com hem d’ensenyar a les aules del segle XXI?, organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la UAB amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes, Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili i Institut d’Estudis Catalans. Institut d’Estudis Catalans, el 14 d’octubre.

2009. Membre del Comitè Organitzador [amb Francesc Codina, Ramon Pinyol, Miquel Tuneu, Xus Ugarte, Mariàngela Vilallonga] de la jornada «L’obra de Maria Àngels Anglada avui», organitzada per la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic i la Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona, Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat de Vic, Patronat d’Estudis Osonencs i Reduccions. Revista de Poesia. Universitat de Vic, 20 d’abril.

2008. Membre (secretari) de la Comissió Organitzadora [amb Manuel Aznar, Maria Campillo, Mireia Capdevila, Judit Subirachs-Burgaya, Francesc Vilanova] del congrés «Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i cultura», organitzat per la Fundació Carles Pi i Sunyer i el Centre d’Estudis de les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB). Casa Golferichs, Barcelona, 18-21 de novembre. Aquest congrés s’inscrivia dins dels actes commemoratius de «Barcelona, 1938. Capital de la República».

2008. Coordinador, amb Josep Camps (UOC), del simposi Escriptors dissidents. Joan Baptista Xuriguera, entre la literatura i la política, organitzat pel GELCC. Universitat Autònoma de Barcelona, 12 de novembre. Assessorament en l’exposició virtual «Joan Baptista Xuriguera, entre la literatura i la política», elaborada per la Biblioteca d’Humanitats.

2008. Coordinador, amb Núria Santamaria, del II Simposi sobre el teatre infantil i juvenil, organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la UAB, el Grup Bambalina Teatre, la Fundació Xarxa de Teatre Infantil i Juvenil i l’Ajuntament de Cerdanyola. Universitat Autònoma de Barcelona, 16 d’octubre.

2006. Membre del Comitè Organitzador [amb Ramon Rosselló, Biel Sansano i Josep Lluís Sirera] del I Simposi Internacional d’Arts Escèniques: El teatre de Manuel Molins. Universitat d’Alacant, 9-11 de novembre de 2006.

2006. Coordinador, amb Núria Santamaria, del I Simposi sobre el teatre infantil i juvenil «Dramatúrgia al País de les Meravelles?», organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la UAB, el Grup Bambalina Teatre, la Fundació Xarxa de Teatre Infantil i Juvenil i l’Ajuntament de Cerdanyola. Universitat Autònoma de Barcelona, 29 de setembre.

2006. Coordinador, amb Núria Santamaria, de les II Jornades sobre el repertori teatral català «70s: spectaculum interruptum?», organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la UAB i l’Institut del Teatre de Barcelona, 27-28 d’abril. (Article, escrit conjuntament amb Núria Santamaria, «Era això, companys, era això?», a La Cosa, núm. 28, març-abril de 2006, p. 6-7).

2005. Membre del Comitè Organitzador del 1r Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani (de la Transició a l’actualitat), organitzat per l’Institut del Teatre i la Xarxa Temàtica d’Orientacions i Tendències en les Arts Escèniques a Catalunya, de l’1 al 3 de juny de 2005.

2004. Coordinador, amb Jaume Aulet i Núria Santamaria, de les I Jornades de debat sobre el repertori teatral català «Una tradició dolenta, maleïda o ignorada?», organitzada pel Departament de Filologia Catalana de la UAB i l’Institut del Teatre de Barcelona. 29-30 d’abril.

Participació en jurats de premis

2023. Membre del jurat, amb Mercè Amat, Laura Cendrós, Enric Ciurans, Narcís Comadira, Susana Egea, Enric Gallén, César Martínez, Pere Riera, Marta Turu i Araceli Vilarrasa, del III Premi Teresa Cunillé, convocat per la propietat del Teatre Romea de Barcelona.

2023. Membre del jurat, amb Carme Alòs, Jaume Jovells, Anton Not i Laia Soldevila, del VII Concurs de textos teatrals per a espectacles de petit format, convocat per Saó de Ponent de Mollerussa.

2023. Membre del jurat d’Arts Escèniques, amb Agnès Blot, Enric Ciurans, Andreu Gomila i Bàrbara Raubert, dels Premis Serra d’Or.

2022. Membre del jurat, en representació de l’IEC, del “Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Literatura dramática 2022”, convocat pel Ministeri de Cultura d’Espanya. https://www.boe.es/boe/dias/2022/06/15/pdfs/BOE-A-2022-9970.pdf

2022. Membre del jurat d’Arts Escèniques, amb Agnès Blot, Santiago Fondevila, Jordi Jané i Bàrbara Raubert, dels Premis Serra d’Or.

2022. Membre del jurat, amb Carme Alòs, Jaume Jovells, Anton Not i Laia Soldevila, del VI Concurs de textos teatrals per a espectacles de petit format, convocat per Saó de Ponent de Mollerussa.

2021. Membre del jurat, amb Enric Ciurans, Narcís Comadira, Enric Gallén i Albert Mestres, del II Premi Teresa Cunillé, convocat per la propietat del Teatre Romea de Barcelona. 29 de novembre.

2021. Membre del jurat, amb Andreu Gomila, Manuel Molins, Aina Tur i Fanny Tur, del premi Pere Capellà de Teatre dels 50 Premis Octubre, convocats per Edicions Tres i Quatre de la ciutat de València. 30 d’octubre.

2021. Membre del jurat del I Concurs fARSA de textos de microteatre, amb Manuel Molins, Vicent Ferrer ‘Morna’, Maria Jesús Andany i Carme Morell, promogut per Edicions Aïllades, d’Eivissa (Pitiüses).

2021. Membre del jurat d’Arts Escèniques, amb Agnès Blot, Santiago Fondevila, Jordi Jané i Bàrbara Raubert, dels Premis Serra d’Or.

2021. Membre del jurat, amb Núria Dalmases, Jaume Jovells, Anton Not i Laia Soldevila, del V Concurs de textos teatrals per a espectacles de petit format, convocat per Saó de Ponent de Mollerussa.

2020-2021. Membre del jurat, amb Enric Ciurans, Narcís Comadira, Enric Gallén i Albert Mestres, del II Premi Teresa Cunillé, convocat per la propietat del Teatre Romea de Barcelona.

2020. Membre del jurat, amb Carles Batlle, Cristina Clemente, Andreu Gomila i Aina Tur, del premi Pere Capellà de Teatre dels 49 Premis Octubre, convocats per Edicions Tres i Quatre de la ciutat de València. 31 d’octubre.

2018-2019. Membre del jurat, amb Enric Ciurans, Narcís Comadira, Enric Gallén i Albert Mestres, del I Premi Teresa Cunillé, convocat per la propietat del Teatre Romea de Barcelona.

2017. Membre del jurat, amb Pilar Almeria i Bernat Joan, del premi de Teatre dels 46 Premis Octubre, convocats per Edicions Tres i Quatre de la ciutat de València. 28 d’octubre.

2016-2019. Membre del jurat, amb Núria Dalmases, Jaume Jovells, Anton Not i Alba Pla, del I, II, III i IV Concurs de textos teatrals per a espectacles de petit format, convocat per Saó de Ponent de Mollerussa.

2011-2017. Membre del jurat de la Beca d’estudi de la figura i obra d’Artur Bladé i Desumvila, impulsada per l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, l’Ajuntament de Benissanet, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, en les edicions de 2011-2012, 2012-2013, 2013-2014 i 2016-2017.

2016. Membre del jurat del I Certamen de literatura jove dels Països Catalans, en el marc del XV Congrés d’estudiants de filologia catalana de la UAB. Facultat de Lletres, 13-14 d’abril.

2014. Membre del Jurat, amb Sebastià Bennasar (president), Ester Rivera Dolz, Albert Porras i Marta Estella, del XXè Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona.

2013. Membre del Jurat, amb Gonzalo Pontón, Jordi Jordana, Maria Victòria Loviana i Miguel Ángel Sanz, del XIX Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona.

2012. Membre del Jurat, amb Ester Arana Massana, Maria Victòria Lovaina Ruiz, Núria Ribalta Sanz, Daniel Sánchez Pardos, del XVIII Premi de Novel·la «Valldaura-Memorial Pere Calders», convocat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona.

2010. Membre del jurat, amb Jordi Coca i Manuel Molins, del VIII Premi Octubre de Teatre, convocat per Edicions Tres i Quatre de la ciutat de València.

2010. President del jurat del XIII Premi Internacional AIET de Teatre Universitari Josep Robrenyo [Miquel M. Gibert, Anna Güell, Josep Maria Miró i Pere Planella], convocat per l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

2009. Membre del jurat del XII Premi Internacional AIET de Teatre Universitari Josep Robrenyo [amb Joan Cavallé, Manuel Molins, Maria Josep Ragué i Carme Sansa], convocat per l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

2007. Membre del jurat [amb Jordi Llavina i Fina Rifà] del Premi Mercè Llimona de Literatura infantil il·lustrada, convocat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb la col·laboració de la Fundació Caixa de Catalunya i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. La Pedrera de Barcelona, 4 de maig.

2004. Membre del jurat [amb Pere Daussà, Mònica Ruz, Carme Pomareda, Pep Pla, Pepa Plana, Agustí Coll, Aurelià Garcia] del Premi Xarxa de teatre infantil, convocat per la Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya.

2004-2007. Membre del jurat dels Premis als Treballs de Recerca de Batxillerat, convocats pel Cercle Professional de Vilanova i la Geltrú.

2003-2006. Membre del jurat de la primera edició del Premi de Teatre Ramon Vinyes [amb Lluís Calderer, Lídia Canals, Joan Casas, Jaume Huch, Jordi Lladó, Francesc Massip, Joaquim Noguero i Daniel Tristany], de la segona [amb Joan Casas, Jordi Lladó, Joaquim Noguero i Daniel Tristany], de la tercera [amb Lourdes Barba, Joan Casas, Lydia Canals i Joaquim Noguero] i la quarta [amb Lourdes Barba, Joan Casas, Jaume Huch i Jordi Lladó], convocat per l’Institut Municipal de Cultura de Berga i concedits el 3, 8, 7 i 6 de maig, respectivament.

2002. Membre del jurat del VII Premi Internacional AIET de Teatre Universitari Josep Robrenyo [Maria Josep Ragué, Pere Daussà, Josep M. Diéguez, Jordi Giramé, Carme Sansa i Òscar García], convocat per l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

2001-2004. Preseleccionador, durant quatre edicions, de les obres presentades al Premi Born de Teatre, convocat pel Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca. En col·laboració amb Joaquim Noguero (2001 i 2004) i Sònia Hernández (2002-2003).

Exposicions

Goita, Els Pastorets!, dedicada a Josep Maria Folch i Torres. Comissari de l’exposició intinerant produïda per la Fundació La Roda, la Fundació Folch i Torres, el Centenari dels Pastorets de Folch i Torres i la Coordinadora de Pastorets de Catalunya. Parc de la Ciutadella de Barcelona, Tamborinada, 5 de juny de 2016.

Margarida Xirgu. De Badalona a Punta Ballena. Responsable de la recerca original. Museu de Badalona, 18 de març de 2010.

Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939). Comissari de l’exposició produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i inaugurada a l’Institut del Teatre de Barcelona, el 14 d’abril de 2008. Coordinador i editor del catàleg de l’exposició. (Aquesta exposició s’inscrivia dins dels actes commemoratius de «Barcelona, 1938. Capital de la República».)

El gran Borràs. Retrat d’un actor. Responsable de la recerca amb Isabel Graña. Museu de Badalona, 22 de novembre de 2007.

Dades complementàries

2022-. Membre del Comitè Editorial de la col·lecció “Escenes Europees”, editada per Punctum.

2021-. Coordinador general de la Red Internacional de Investigadores de Teatro Latinoamericanos y Europeos, creada el 30 de setembre de 2021: https://filcat.uab.cat/red-internacional-de-investigadores-teatrales-latinoamericanos-y-europeos/

2021-. Membre del Consell de Redacció de la col·lecció “Primera Lliçó”, impulsada per la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida.

2019-. Membre del consell assessor de la revista Talía. Revista de Estudios Teatrales (Universidad Complutense de Madrid).

2018-. Co-director, amb Miquel M. Gibert, de l’edició crítica de l’Obra Completa de Sagarra, sèrie “Teatre”, a partir del volum 7 (21 de l’Obra Completa), que publica Edicions 3i4.

2017- Membre del Comitè Editorial de la col·lecció Científica “Patrimoni Literari”, dirigida per Magí Sunyer (URV). Segell de Qualitat Acadèmica (CEA-APQ, 2022).

2017-. Membre del consell assessor de la revista Llengua & Literatura de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’Institut d’Estudis Catalans).

2015-. Vocal de la Junta directiva de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC. 2.12.2015.

2015-. Membre del Consell Editor del projecte d’edició dels Diaris, de Ricard Salvat, per les Edicions de la Universitat de Barcelona.

2013-. Membre del Comitè Científic de l’Aula Molas, del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

2010-. Membre del Comitè Científic de la revista Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, dirigida pel Centre de Recerques Mascançà del Pla d’Urgell.

Avaluador extern eventual de les revistes Els Marges (L’Avenç), Quaderns de Filologia (UV), Haidé (Biblioteca de Catalunya), Lectora (UB), Llengua & Literatura (IEC), Anuari Trilcat (UPF), Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Basca (UNED), Studia Romanica Posnaniensia (Universitat Adam Mickiewicz de Poznan, Polònia), Rivista Italiana di Studi Catalani (Associazione Italiana di Studi Catalani), Catalonia (Sorbonne Université), Estudis Escènics (Institut del Teatre de Barcelona), Dante e l’Arte (UAB), Don Galán. Revista de Investigación Teatral (Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música, Madrid), Cercles. Revista d’Història Cultural (Universitat de Barcelona), Revista de Catalunya i Caplletra, i també de les publicacions de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida («Meridians») i de la Fundació Germà Colón de la Universitat Jaume I i l’Institut Menorquí d’Estudis (IME).

* * *

2013-. Membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’IEC.

2006-. Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

2000-. Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.

* * *

2017-2020. Membre del Centre d’Estudis Joan Brossa, dirigit per Vicenç Altaió i Glòria Bordons (Fundació Joan Brossa).

2015-2020. Membre del Col·lectiu Pere Quart.

2007. Membre de la Comissió avaluadora dels Ajuts a la Investigació Literària de la Institució de les Lletres Catalanes. Convocatòria de 2007.

2004-2006. Redactor i membre del Consell de Redacció de Pausa, de la Sala Beckett (2004-2006).

2002-2007. Membre del Consell de Redacció de la revista El Contemporani. Arts, Història, Societat, de l’editorial Afers.

1999-2020. Col·laborador, com a crític de teatre, del suplement Cultura del diari Avui (1999-2003), el Quadern d’El País (2007-2017) i el setmanari El Temps (2015-2020).

1997-2001. Redactor i membre del Consell Editor de la revista El Pou de Lletres. Revista de Literatura i Pensament.

1995-2004. Col·laborador habitual de Catalan Review, Transversal, Revista de Catalunya, Anuari (Enciclopèdia Catalana), Anuario 2000 (Larousse), Serra d’Or.

Francesc Foguet

Correu electrònic:
francesc.foguet@uab.cat

Contacte

Adreça
Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Filologia Catalana
Carrer de la Fortuna, s/n
Campus de la UAB – Edifici B
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Catalunya

Telèfon
+34 93 586 80 71