Lector voraç i escriptor infatigable, Rafael Tasis va oferir en els articles de crítica literària publicats a les revistes de l’exili, un balanç molt complet de la literatura del seu temps. Tendències, autors i obres hi són analitzats des d’una mirada comprensiva i crítica.

Rafael Tasis i Marca
Lectures de postguerra
A cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet
Barcelona : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016
(Biblioteca Serra d’Or, 491)
lectures-postguerraAquest llibre recull una selecció dels articles més significatius apareguts a La Nostra Revista, Pont Blau, Vida Nova o Xaloc, i brinda un testimoni acreditat i entusiasta de la represa cultural. Tasis hi aborda temes com ara les revistes literàries, la novel·la policíaca, les traduccions o la llengua literària; hi valora autors afins o bé no tan afins; hi perfila estudis minuciosos de referència dels escriptors coetanis més rellevants, i, en la famosa sèrie «Situacions», hi retrata magistralment cinc mestres: Gaziel, Josep M. de Sagarra, Ferran Soldevila, Josep Pla i Joan Fuster.

Rafael Tasis i Marca
(Barcelona, 1906 – París,1966)

Desplegà una intensa i prolífica activitat literària com a narrador, dramaturg, assagista, historiador, periodista i traductor. Va escriure a La Mainada i, després, a La Publicitat, Mirador i Revista de Catalunya. S’estrenà com a novel·lista amb Vint anys (1931). De retorn de l’exili parisenc el 1948, publicà Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962), i fou pioner en el gènere policíac amb La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lel (1960). Col·laborà de manera assídua en les revistes de la diàspora, quan la premsa en català era prohibida al país.