La dramatúrgia catalana al segle xxi, balanç crític
Institut d’Estudis Catalans, Sala Pi i Sunyer, 30 d’octubre de 2020

Organitzat per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC), el cicle «Balanç crític de la literatura catalana actual» arriba a la seva tercera edició, dedicada, en aquest cas, a la dramatúrgia. Després d’una jornada sobre la poesia (2016) i una altra sobre la narrativa (2018), aquesta tercera vol valorar críticament la literatura dramàtica del segle XXI als Països Catalans i oferir al públic interessat un fòrum de reflexió i debat literaris amb la participació de dramaturgs, crítics i investigadors. Com en les convocatòries anteriors, les actes d’aquesta jornada seran publicades en la col·lecció «Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura».

Cartell/Programa en PDF

Programa

9.45
Presentació

Ponència
10.00

Joan Cavallé, Si el futur ja és ara, el teatre, on para?

Comunicacions
10.40
Joan Tomàs Martínez, Pervivència de la tradició dramàtica en la dramatúrgia del segle XXI, continuïtats i ruptures: una mirada perifèrica

11.00
Oriol Puig Taulé, Els guionistes, els poetes i els rars. Estètiques i ideologies més revulsives de la literatura dramàtica del segle XXI

11.20 Pausa

11.40
Eva Saumell, Cartografia teatral del segle XXI: espais de contagi

12.00
Núria Ramis Masachs, La bonança, qui ens l’explica? Discursos històrics, teòrics i crítics sobre la dramatúrgia catalana del segle XXI

Taula rodona
12.30
Presència de la dramatúrgia catalana als Països Catalans i al món 
Moderadora: Irene Tarrés

Mar Fontana, crítica
Ferran Madico, director i programador
Albert Mestres, dramaturg i investigador
Gemma Miralles, dramaturga
Aina Tur, dramaturga

Coordinadors de la jornada

Francesc Foguet i Irene Tarrés

Coordinador del cicle

Francesc Foguet

Ho organitza

Societat Catalana de Llengua i Literatura

Hi col·labora

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i Departament de Filologia Catalana de la UAB

Resums de les intervencions

Si el futur ja és ara, el teatre, on para? / Joan Cavallé

Sembla que el canvi de mil·leni, seguint el signe del temps, ens hagi encomanat la pressa per fer balanços, no fos cas que haguem començat a caminar pel futur per un camí equivocat. En les dues dècades que portem de segle, s’han escrit bon nombre d’articles, pronunciat conferències, convocat jornades i publicat llibres. Primera pregunta: hi ha unanimitat en els dictàmens o hi observem discrepància? Segona pregunta: les prediccions que s’hi feien, es van complint? A més a més, posarem sobre la taula fins a quin punt el teatre català té en compte els canvis a què els nous temps ens condueixen i, per tant, procurarem respondre si en aquests moments està preparat per resistir les transformacions en els hàbits de transmissió cultural que s’atansen.

Pervivència de la tradició dramàtica en la dramatúrgia del segle XXI, continuïtats i ruptures: una mirada perifèrica / Joan Tomàs Martínez

Si alguna cosa defineix la dramatúrgia catalana contemporània és el polimorfisme i la diversitat formal i temàtica, no només en l’àmbit del teatre més textual, sinó també en l’àmbit del teatre més vinculat al fet espectacular. En aquest marc divers i canviant, la pervivència de la tradició dramàtica ocupa un espai important. Ara bé, és un espai central o és un espai recessiu? I, si ampliem la mirada més enllà de la macrocefàlia barcelonina, quina és la dinàmica general que se’ns dibuixa? 

Els guionistes, els poetes i els rars. Estètiques i ideologies més revulsives de la literatura dramàtica del segle XXI / Oriol Puig Taulé

La literatura dramàtica catalana del segle XXI es debat entre el cofoisme generalitzat, la influència televisiva i l’experimentació formal. Els deixebles de Josep Maria Benet i Jornet, Lluïsa Cunillé i Sergi Belbel creixen i treballen en un (teòric) moment de bonança, en què la dramatúrgia catalana contemporània té més espais de difusió que mai. Tanmateix, on situem tots aquells representants de les dramatúrgies no estrictament textuals, els outsiders, els interdisciplinaris, els rars? Són ells l’esperança blanca de la literatura dramàtica catalana? 

Cartografia teatral del segle XXI: espais de contagi / Eva Saumell

Malgrat els canvis socials i polítics dels darrers anys, la cultura teatral no es paralitza. Amb la voluntat de transformar la societat i despertar l’esperit crític, assistim a l’eclosió d’una cartografia teatral florent que inclou un mapatge molt divers amb, si més no, tres espais diferenciats. 1) El físic, en el qual es reuneixen l’obertura de nous centres artístics –fruit d’iniciatives privades–, que tenen l’autogestió com a marca de foc; la supervivència de teatres de petit format, i la realització de festivals que dinamitzen espais extraurbans. 2) L’editorial, amb la resistència de col·leccions teatrals antològiques i el degoteig de traduccions de textos dramàtics. I 3) el comunicatiu, en què destaca el naixement de revistes d’arts escèniques digitals, que abandonen el paper per ocupar un lloc propi. 

La bonança, qui ens l’explica? Discursos històrics, teòrics i crítics sobre la dramatúrgia catalana del segle XXI / Núria Ramis Masachs

Que la dramatúrgia catalana ha viscut una bona etapa durant aquests primers vint anys de segle XXI és una afirmació que s’ha acceptat de manera generalitzada. Però es pot dir el mateix de les publicacions que l’estudien i l’analitzen? Els treballs i les crítiques generades per investigadors, teòrics i crítics han passat també per una etapa d’esplendor? Per bé que els mitjans a través dels quals s’expliquen i s’analitzen les propostes dramatúrgiques s’han diversificat enormement, com s’han construït els discursos teòrics? Qui, per què i com ens han relatat que la dramatúrgia catalana viu presumptament un període de bonança?

Notes biogràfiques

Joan Cavallé (Alcover, 1958), escriptor i gestor cultural, ha editat una vintena de llibres, entre novel·la, relats, teatre, assaig, estudis diversos i, també, traduccions. S’han fet una quinzena de muntatges amb les seves obres de teatre. Ha guanyat, entre altres, els premis Josep Maria de Sagarra de traducció teatral 1988, Ciutat d’Alzira de novel·la 1993, 14 d’abril de teatre 2008 i Serra d’Or de teatre 1999 i 2010. Ha traduït textos de Beckett, Maupassant i Radiguet. Es dedica professionalment a la gestió cultural. És membre del col·lectiu La Gent del Llamp. El 1998 posava en marxa la col·lecció de teatre Textos a Part (Arola), que dirigiria fins al 2006. Ha estat cap de cultura de l’Ajuntament de Tarragona (1999-2007). Entre altres, va escriure el projecte del Convent de les Arts, d’Alcover, i de la Casa de les Lletres, de Tarragona, de la qual actualment és director. 

Joan Tomàs Martínez (Palma, 1984), llicenciat en Història per la UAB (2007), màster en Història Comparada (2008) i doctor en Arts Escèniques (2014) per la mateixa universitat. Ha estat membre del Grup de Recerca en Arts Escèniques (UAB) i ha treballat a l’ESADIB com a professor de dramatúrgia i de literatura dramàtica. Com a investigador, ha publicat diversos articles d’història, teatre i pensament. És autor de La construcció d’una cultura socialista a Mallorca. El Obrero Balear (2009) i El conflicte social en el teatre català del tombant de segle, 1890-1909 (2016). A més de diversos llibres de poemes, ha publicat les peces teatrals Cendres. Cartografia de l’exili (premi Pare Colom de Teatre 2016). És membre fundador de Corcada Teatre. Ha treballat com a dramaturg, ajudant de direcció i actor en més de vint muntatges. 

Oriol Puig Taulé (Sabadell, 1980) és crític i cronista d’arts escèniques, i fa anys que segueix la cartellera teatral barcelonina i els principals festivals de Catalunya. Actualment és el cap de L’Apuntador, la secció teatral de Núvol, el digital de cultura. Ha publicat articles a diversos mitjans culturals (Entreacte, Pausa, Serra d’Or, Barcelona Metròpolis) i acadèmics (Assaig de Teatre, Estudis Escènics, Teatre català avui 2000-2017). Darrerament, realitza tasques d’assessorament i difusió de les arts escèniques, així com de jurat i especialista en diversos premis i certàmens teatrals. 

Eva Saumell i Olivella (Vilafranca del Penedès, 1973) és llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (1994) i doctora en Estudis Teatrals per la Universitat Autònoma de Barcelona (2015). Treballa com artista-pedagoga amb col·lectius molt heterogenis. A més, compagina la seva tasca professional amb la investigació teatral i la dramatúrgia. Ha publicat articles en mitjans culturals (Entreacte, Caràcters) i acadèmics (Teatre català avui 2000-2017), i ha participat en ponències diverses («La Xirgu en la memòria», «VII Seminari Internacional d’Estudis Transversals», «V Jornades Narcís Oller»). Darrerament, ha estat premiada amb el III Concurs de Textos Teatrals per a Espectacles de Petit Format que convoca Saó de Ponent.

Núria Ramis Masachs (Barcelona, 1992) és graduada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (2016). En el treball de final de grau va analitzar les característiques pròpies del teatre èpic en la posada en escena de Ricard Salvat de la Primera història d’Esther de Salvador Espriu (1962). Ha cursat el Màster Universitari d’Estudis Teatrals (UAB, UPF, ITB, UPC). En el seu treball de fi de màster es va centrar en la investigació de les característiques de la crítica teatral periodística actual. Paral·lelament al món acadèmic, ha format part de diversos processos creatius com a dramaturga i ajudant de direcció i ha treballat en producció i gestió cultural.

Enllaços

La poesia catalana al segle XXI, balanç crític
http://filescat.uab.cat/filcat/publicacio-del-volum-la-poesia-catalana-al-segle-xxi-balanc-critic/

La narrativa catalana al segle XXI, balanç crític
http://filescat.uab.cat/filcat/jornada-la-narrativa-catalana-al-segle-xxi-balanc-critic/