Inèdit fins ara, Diari (1922) ha estat descobert el 2016. Les seves pàgines, les primeres que va escriure Rafael Tasis, són el precedent immediat de Diari íntim. Escrits autobiogràfics (2011)

Rafael Tasis, Diari (1922), edició a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017. 

L’obra

Quan Rafael Tasis va començar a escriure el seu primer diari personal tenia quinze anys i ja treballava. Havia anat a l’escola fins als catorze, als germans de La Salle, i feia poc que havia entrat d’escrivent al despatx d’accessoris d’automòbils de Bonaventura Majó, situat en un pis del carrer de Ferran de Barcelona. En el decurs d’aquell any, del 1922, va canviar d’oficina ‒del mateix ram, però‒ i es va posar a les ordres de Pau Bertran, establert al carrer de Provença, molt a prop d’on vivia la família Tasis. 

Segons el testimoni dels seus biògrafs, Miquel Arimany i Josep Maria Poblet, Rafael Tasis ja llegia de ben petit, a totes hores i a una velocitat gairebé increïble. No és estrany, doncs, que, de jovenet, volgués assajar d’escriure. Per exercitar-s’hi, va començar aquest dietari, disciplinadament: cada dia, festa i feina, una pàgina, ni més ni menys. Normalment, l’escrivia al despatx, en les estones de lleure que li deixaven les llargues jornades laborals, a tall d’experiment, de prova personal, com posa de manifest el començament: «Any nou, vida nova… Veurem si tinc aquest any suficient decisió per a seguir apuntant com avui en aquest dietari». Si hi reeixia, considerava que ja podia emprendre altres formes d’escriptura, com, en realitat, va fer al llarg de l’any, en què va donar a conèixer els primers escrits a La Mainada (1921-1923) i a L’Estevet (1921-1923).

Es tracta, doncs, d’un diari clarament iniciàtic, de descobertes i d’aprenentatges continus, en el qual el protagonista, un jove de la petita burgesia barcelonina, bascula entre la innocència infantil i l’afirmació d’un caràcter que, a mesura que passen els dies, es modula i experimenta canvis, no sempre a gratcient. En les seves anotacions expressa no tan sols les cabòries d’un jovencell, sinó també, des d’una mirada càndida, les palpitacions d’un temps i d’un país, la cartografia dels llocs emblemàtics de les classes populars i mitjanes, el batec d’una ciutat com Barcelona, situada en la cruïlla entre la tradició i la modernitat. Esdevé, de fet, l’antecedent més remot de la seva novel·la de ressons autobiogràfics Vint anys (1931).

L’autor

Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 – París, 1966) va desplegar una intensa i prolífica activitat literària com a periodista, crític, novel·lista, dramaturg i historiador. Dirigent d’Acció Catalana Republicana, es va implicar en l’administració de la Generalitat de Catalunya durant la guerra i en la política oficial del primer exili. Va escriure per a les publicacions de preguerra de més prestigi i es va donar a conèixer com a novel·lista amb Vint anys (1931). 

De retorn de l’exili el 1948, mentre treballava de llibreter i d’impressor, va col·laborar de manera assídua en les revistes de la diàspora i en múltiples iniciatives de la resistència antifranquista. També va actuar sol·lícitament en diversos fronts literaris. Va publicar les novel·les Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962), i, en qualitat de pioner del gènere policíac, La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lel (1960). 

La seva novel·lística té la ciutat de Barcelona, europea i cosmopolita, com a font d’inspiració de temes i personatges i com a simfonia urbana de fons. Home polifacètic, va sobresortir, a més, en el teatre, la divulgació històrica, la traducció, la història i la crítica de la literatura i la història del periodisme. Dotat d’una ja mítica capacitat de treball, va concebre la literatura com un acte de servei al catalanisme polític i cultural. 

Els curadors

Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i llicenciada en Filologia Catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme diverses tasques editorials. Des de 1998, és coordinadora de Quaderns. Revista de Traducció. Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció, i els llibres Alfons Costafreda. La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia (1998), Anna Murià. El vici d’escriure (2004), El Quixot en català (2006), Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras (2009), La traducció catalana sota el franquisme (2012) i Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora (2016). Amb Pilar Godayol, ha publicat també Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005) (coord.) (2010), Diccionari de la traducció catalana (dir.) (2011, premi Crítica Serra d’Or 2012) i Les traductores i la tradició (2013).

Francesc Foguet i Boreu, doctor en Filologia Catalana, és professor de literatura de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en l’estudi del teatre modern i contemporani. Ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) (1999), Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, premi Crítica Serra d’Or 2006). En el gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, premi Crítica Serra d’Or 2004), i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). Recentment, ha publicat El teatro catalán del exilio republicano de 1939 (2016) i, amb Sharon Feldman, Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme (2016).

Montserrat Bacardí i Francesc Foguet han tingut cura de l’edició, en aquests darrers anys, de diverses obres de Rafael Tasis: Diari íntim. Escrits autobiogràfics (2011); Les raons de l’exili (2012); Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis (2012), de Pere Calders; Estrictament confidencial. Epistolari de Josep Tarradellas i Rafael Tasis (2014); El revulsiu del catalanisme (2015); A reculons (2015); Muntaner 4 (2015); Lectures de postguerra (2016) i Diari (1922) (2017). 

Enllaços relacionats

http://filescat.uab.cat/filcat/i-seminari-rafael-tasis/

http://grupsderecerca.uab.cat/getcc/content/fons-rafael-tasis

http://www.nuvol.com/noticies/nova-actualitat-de-rafael-tasis/