Bacardí, Montserrat; Foguet, Francesc (cur.), Teresa Pàmies, política, memòria i literatura, Barcelona, Publicacions de l’Abadia Montserrat, 2020. Biblioteca Milà i Fontanals, 68. 264 pàgines.

L’escriptora Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012) va ser una de les figures més populars de les lletres catalanes a partir de Testament a Praga (1971, premi Josep Pla 1970). La seva trajectòria vital es va moure folgadament en les coordenades –sovint convulses– de la política, la memòria i la literatura. El present volum analitza les diverses facetes de l’extensa i vasta crònica del seu temps que va bastir amb la seva obra: de la vessant més biogràfica a la més pública, tot combinant testimoniatge i investigació. Des de perspectives noves, s’il·luminen aspectes desconeguts fins ara de l’escriptora, al voltant de la implicació política, el compromís cívic, la novel·lística, la memorialística, els dietaris, els llibres de viatges, el periodisme i el feminisme.

De les aportacions d’aquest volum, n’emergeix una Teresa Pàmies polifacètica i polièdrica, de registres diversos, narradora vocacional, crítica i emotiva, exigent i apassionada. Conscient del valor de la cultura, de la lectura, de l’escriptura, va inclinar-se per la implicació en les lluites del present, per les relacions i els viatges, per les vivències —pròpies i alienes—, a fi de nodrir-se i de nodrir totes les pàgines que, dia rere dia, confegia. Treballadora infatigable, no amainava veles, ans al contrari: bregava amb totes les forces i amb un esperit independent per aconseguir els seus propòsits. En tant que comunista adepta, va seguir consignes i dictàmens i va patir confusions i tergiversacions de perspectiva similars a les de molts companys de viatge. Fet i fet, la seva obra literària s’erigeix en el testimoni i la veu, no tan sols dels republicans i dels comunistes vinculats al PSUC, dels combatents que van viure la guerra i l’exili, sinó també d’una militant inquieta que mira el món amb ulls de dona compromesa amb el seu temps i la seva gent. Potser per això, va tocar moltes tecles, va conrear molts gèneres i va publicar molts llibres, sense abandonar mai les conviccions polítiques, sovint posant-ne en evidència les contradiccions històriques. Com a dona, activista i escriptora, el seu és un exemple de lluita persistent.

Montserrat Bacardí i Francesc Foguet
(De “La lluita persistent de Teresa Pàmies”, p. 10)

TAULA

Montserrat Bacardí i Francesc Foguet: La lluita persistent de Teresa Pàmies
Sergi Pàmies: Me’n recordo
Montse Barderi: Autodidactisme i construcció cultural
Paola Lo Cascio: Un fil roig que travessa un segle: l’experiència política de Teresa Pàmies
Lluïsa Julià: The Spanish War’s Girl escriu novel·les
Enric Balaguer: Teresa Pàmies, entre refugiats, capitans i gent extraordinària
Anna Esteve: Els dietaris de Teresa Pàmies, entre la crònica i el record
Simona Škrabec: La cartografia incerta de qualsevol viatge
Marta Nadal: Teresa Pàmies, un passeig periodístic amb Maria Aurèlia Capmany
Margarida Aritzeta: Teresa Pàmies, mirada de dona
Mercè Picornell: Resistència i aliterarietat. Apunts sobre la recepció crítica de l’obra de Teresa Pàmies
Maria Barbal: La meva Teresa Pàmies

Enllaços

Simposi Teresa Pàmies
https://filcat.uab.cat/simposi-teresa-pamies-politica-memoria-i-literatura/

Teresa Pàmies a l’AELC
https://www.escriptors.cat/autors/pamiest

Publicacions de l’Abadia de Montserrat
http://www.pamsa.com/pamsa/inici.html